Com no siga alliberat prompte el poble s'enfonarà,es a dir,no hi haurà ningú que s'ocupe de ell.
Han demanat un rescat de 10.000 euros per part del poble,tots estàn indignats,ni hi ha diners,en aquests moments la crisis en el nostre pais es molt gran,i ningú està dispossat a pagar.
Tenim uns testics: La secretària de l'Ajuntament,que va estàr present en el moment del segrest,i la dona del alcalde,que afirma que el seu home no va tornar a casa eixa nit,a l'hora de sempre.
Però hi ha una cossa de tot astò que no ens haviem parat a pensar; L'alcalde té un xiquet,menut,es diu Carles, totes les vesprades va a lloc de treball del seu pare,el seu joguet preferit es una càmera resistible a tot,per a xiquets,perquè el somni de Carles es ser periodista,la seua càmera no sabem perquè sempre la deixa enchufada,jo personalment vaig anar a registrar al lloc del segrest i la vaig trobar,la vaig registrar i.... ahí estava,la proba definitiva. Mentres que veia el video em vaig donar compte de que els segrestadors eren coneguts meus de tota la vida.
Els seus noms eren: Mario Valenzuela i Ximo Sirvent. No em va sorprendre molt,perque en el col·legi ells eren els 'bandarres'
La meua conclusió es que van segredar a l'alcalde per motius econòmics,el segreden i demanen un rescat.
Anava sent l'hora de passar a l'acció; jo savia on vivien aquestes persones,i vaig decidir anar a la seua cassa a averiguar el que estava succedint.
Quan vaig arribar,sense prudència vaig tocar a la porta,van abrir,i al fons de l'habitació vaig vore a l'alcalde,apresat per unes quantes cordes,amb els ulls tancats,
La meua cara d'assombre em va costar la vida,no m'asperaria mai que pugueren fer això.
Van considerar que ja havia vist demasiat,vaig perdre la vida en el intente de salvar a el nostre alcalde.
James Odocre.
