UN RATET EN LA PLATJA
En l'escritori de Daniel hi havien moltes coses, llibretes, gomes, bolígrafs, pintures, etc. També hi havía un cotxe groc, un donat, dos petxines i un pincell, les petxines estaven pensant en la mar, perque Daniel les va agafar. Un dia en la platja, on aleshores estaven un poc trist i es preguntaven quan anaríen altra volta a la mar. De repent, el pincell va tindre una idea:
-Ja he descobert com fer fer-vos felices, vaig a pintar una platja per a vosaltres.
Les petxines es van posar molt contentes, i el llapis va dir:
-Jo també vuic ajudar, dibuixaré gavines per el cel.
I el cotxe va contestar:
-I jo vos donaré una volta.
Quan el dibuix estaba terminat les petxines no paraven de mirar el dibuix i deien:
-Oh que bonic sería volver a escoltar el rumoret de les ones!
Aleshores el donat es va acercar, i els va dir:
-Jo vos puc ajudar, a tornar altra volta a la mar! Soc un donat màgic!
Però tindreu que guardar el secret i no dir-lo per res del món a ningú. Tots van estar d'acord, el donat les va dir:
-Ara començaré a donar voltes, i quan jo vos diga tindreu que pujar tots al cotxe.
El donat va començar a donar voltes i voltes, de repent el dibuix de paper, va començar a fer-se de veritat i el donat les va dir:
-Ràpid, al cotxe!
Quan van pujar tots, el cotxe va travessar el paper i es van encontrar en una platja preciosa. Les petxines estaven molt contentes, es van banyar en l'orilla, i les petxines s'ho van pasar molt bé. El donat va dir que ja es tenien que anar, que s'acabava el temps. Aleshores tots van anar al cotxe, i es van anar de volta a l'escritori. Les petxines ja no estaven tristes.
FI
Sambori : Segrest del Rei Juan Carlos.
Un dia qualsevol acabat de alçar del llit, el truquen desde la oficina de policia (perque tu eres el cap),dient que unes persones que havien sigut estafades pel rei Juan Carlos, l'han segrestat aquesta mateixa nit mentres es posava el traje per asistir a una boda d'uns familiars. Tu ràpidament el dirigeixes a la oficina de policia de Madrid.I t'encomanen la misió de salvar al rei Juan Carlos .
I el diuen que t'ens que anar al palau del rei que hi ha un sospitós que sempre esta inplicat en tots aquest asusnts.
El dirigeixes a la casa real però no trobes ningun sospitós ,busques per tots els racons pistes ,però no trobes res . El dirigeixes a la habitació del rei i continues buscant coses relacionades en aquest asunt però continues sense trobar res.
Quan es fa de nit desideixes tornar a casa i descansar perqué estas molt cansat de buscar tantes pistes.
Al mati segÜent continues la teva investigació però continues sense trobar res , però de repent sens parlar al fill del rei per telèfon en unes persones molt estranyes,quan acaba de parlar el princip li preguntes en qui estava parlant , aquest el diu que no es de la teva incunvencia i aleshores agafa un maletí i se'n va corrent .Tu estranyat vas i li preguntes a la reina:
-S'ha magestat voste sap en qui es va a reunir el princep ??
-Nose res i tanpoc sabia que estava amb ningu.
Tu estranyat afirmes:
-Ací hi ha gat tancat.
Tu dispost a seguir al princep agafes cotxe policia i començes a seguir la limusina que li pertanyia a aquest.
Despres de estar vint minuts seguint al princep comença a girar en una retonda i de repent perts la vista de aquest cotxe i sorprengut tornes a la oficina de policia a informar als teu companys .
Quan arribes li dius al teu superior:
-Toni , estava seguint a la limusina del sospitós i de repent a desaparegut en la retonda , que esta al costat de la plaça del Sol
Toni sorprengut es dirigeix a veure els monitors de el control del trafic i de repent el diu :
-Mira açí aquesta rotonda te com una entrada secreta perque si el dones conter quan la limusina del sospitós a pasat a desaparegut en eixe mateix moment.
Toni i jo ens vam dirigir cap a la rotonda , que esta al costat de plaça del Sol, i quan van arribar ,Toni em va dir:
-Anem a investigar , aveure si trobem algo relacionat en aquest asunt, tu busca per allí i jo buscare per ací .
Vam estar un mitja nit buscant per la zona pero no vam trobar res , però de sobte van apareixer dos personatges amb pinta molt sospitosa:
-Toni , aquest qui seràn ? Estaran relacionats en aquest asunt ?
-Calla i ho sabrem .
Els estranys es vam apropar ala vorera de la carretera i es va obrir de sobte una porta per davall terra i jo vaig pensar:
-Toni perqué no aprofitem ara ?
-Si tens raó
Toni va exclamar.
-Policia !!! Les mans on les pugem beure.
Els extranys van reaccionar de mala manera i van golpejar a Toni :
-Has vist eixa ma ho te la torne a ensenyar altra vegada?
Jo enfadat li vaig pegar una punyà a aquests personatges i vam acomençar a barallarmos.
Ells pegavem ràpid i molt però Toni es va recuperar i es va alçar i vam acomençar a pegarlis els dos .
Al final aquest van huir i nosaltres vam aprofitar i entrar a la guarida , vam inspeccionar per tots els costats però era masa gran la guarida .
Al cap d'uns minuts van sentir un soroll :
-Toni sens asto es la veu del rei !!
Entusciasmats vam anar corrent a buscar al rei però hi havia un problema,la porta era blindada i no es podia obrir.Però Toni va traure la pistola i li va pegar dos tirs a la cerradura,va obrir la porta i vam veure al rei ,el vam traure corrents però hi havia dos vigilants a la sortida i em van pegar un tir al bràs , jo vaig correr darrere de Toni i vam conseguir escapar. Al dia segÜent en el hospital en van otorgar un premi i al cap de 3 mesos se me va curar el bràs.
La Mort
Un divendres tretze una xica estava a casa amb els seus pares,serien les vui i mitga i sa' mare li va dir:
-Marta podries vindre?
-Sí mare,ara baixe...
Marta amb la mare al salo
-Mira Marta se que heres petita...
Marta interrumpeix la mare
-Petita!!! Mare tinc 16 anys
-Per a mi segueises sen petita, el teu pare i jo celebrem el nostre aniversari de casats
-Mare cuants anys cumpliu?
-30 anys de casats
-Tants anys,jo no podria estar casada amb un xic tant de temps
-Bueno Marta al que anaba ens anem a sopar a un restaurant de luxe et quedaras a soles a casa dacord?
-Dacord mare
Els pares de Marta a les 11:00 sen ban a sopar,mentre tant Marta es fica al llit, a les 11:30 sona per tota la casa un goteig de aigua.
Marta comprova totes les aisetes de la casa i totes estan tancades, al cap d'una estona ya cuasi estaba cuasi dormida amb un jest jeujer se li cau el braç del llit i un chupleig d'un gos la tranquilitza.
Al mati seguent diu el beu alta:
-Si jo no tinc ningun gos¡
Hi havia una vegada un xiquet anomenat Carles que vivia a Xixona. Un poble no molt gran però molt conegut per inventar el torró. En San Vicent vivia un amic seu anomenat Joan un xiquet molt llest, guapo i molt alt, Joan anava al col·legi Sagrada Familia del barri de Xixona i Carles al Cristofol colon. Els dos eren molt llestos feien el seu treball, atenien en clase i feien els deures, en fi el que tenia que fer un estudiant. Ells es coneixien per un altre amic anomenat Kiko que anava a futbol en Joan i li parlava a Carles d' ell. Un dia el polideportiu de Xixona va organitzar un torneig en que van jugar tots junts i es van coneixer. Carles no va jugar perque era l'entrenador, però es va embromar molt amb la victoria de l'altre equipo perque després de arribar a la final luchan van i perden però no pasa res van jugar molt be i ahí va ser quan es van conèixer Joan i Carles.
Conforme van anar fen-se majors van pasar a l'institut i ahí es van fer molt amics perquè com anaven a la mateixa clase doncs van se molt amics. Jugaven junts en educació física al futbol, s' asentaven en classe junts. Però com Joan vivia en Sant Vicent doncs no podiem eixir per la vesprada a pegar una volteta. Aleshores es veien menys.
Però un dia van deixar de ser amics perque quan eixien junts van coneixer una xiqueta que els agradava i estaven enfrontant-se per ella. La xiqueta es deia Clara i era molt alta, guapa, amb els ulls blaus i el monyo pel-roig. A Carles se li va ocórrer escriure-li una carta d' amor per a demostrar-li el seu amor i en la carta posava:
Carta d' amor
No saps qui soc però estic molt prop de tu, tan prop que la teua presencia en fa mal, la meva ánima t'anela, els nostres cors naveguen separats pel mar de la vida però la corrent ens porta a la mateixa vora. La teva mirada profunda el teu somriure net de marfil, la teva veu que m'acarisia, com al brisa fresca del matí. Somie en tindre't entre els meus braços, el fregament de la teva pell, el calor dels teus llavis. L'esperança de tindre't algun dia es lo unic que dona sentit a la meva vida trista i fosca, a este de ambular sense rumb ni destí.
T'ESTIME!!!!!
Quan Joan va veure això es va embromar molt i va començar a pensar que podria fer per a fastidiar-li la relació a Carles i va pensar:
Ja sé! Anire a correus a dir que anulen la carta de Carles Sobrino López que anava a enviar-se a carrer La Vila número 6 1ºC.
I així ho va fer i la carta va ser anulada. Quan Carles es van enterar va anar a casa de Joan i va començar a pegar-li punyades i Joan igual també li va pegar i al final van acabar el dos en urgencies. Quasi es maten entre ells menys mal que va arribar la mare de Joan i es va separar
Això es lo que pasa quan uno se enamora de una chica que també li agrada a una altre amic.
EL LLAPIS MÁGIC
El 14 de gener,el dia del meu aniversari,em vaig alçar i tenia molts regals damunt del llit.
Estava tota la meua família en la meua habitació. Vaig obrir tots els regals,soles quedava un paquet molt xicotet,el vaig obrir,era un llapis de metall.
No li vaig donar molta importància a aquell llapis,però al dia següent vaig voler escriure en ell,tenia una forma molt rara,per la nit vaig deixar el llapis,vaig somiar que el país estava en blanc i negre,i jo en el llapis li donava color.
Al dia següent em vaig alçar i estava tota la ciutat en blanc i negre com en el meu somni,jo era un xiquet amb molta imaginació i vaig agafar el llapis vaig fer una ratlla en la meua habitació es va pintar de color blau,com era abans la habitació,vaig pensar que si va tornar al color de abans tot lo que pintara tornaria al seu color.
Vaig comentar lo que va passar la nit anterior als meus amics hem van dir que es comprarien el mateix llapis i que ajudarien a pintar tota la ciutat.
Vam pintar durant tot el dia i al final el vam aconseguir.
Dese aquell dia li vam donar mes importància a les coses xicotetes perquè a voltes son les més valuoses.
Fí.
El segrest del princep Joan
-Rápid han segressat al princep Joan!-va dir un soldat-
-Que a passat.-va dir la mare de Joan-
-Algú ha segressat a l princep Joan. Pero per què?-va dir el capità.- Ja hu se-va dir un soldat-Joan va portar el anell de diamants este matí veritat?
-Si per qué ho dius? –Per que algú sa enterat de que el enpotava.-va dir el capità-
-L'hagueu d'alliberar que es el princep ademes del meu fill!-va dir la mare- No et preocupes el trobarem reina.
-Anem. Ahi Ahí! Hi han segresades de peu! –Este peu en resulta familiar a clar! Es la sabata d'un majordom es el 42 es el del majordom Segi! Ell ha segressat al princep Joan.
-Anem a seguir les segresades de peu.-100 metres mes tard-
-Peo si no hi han mes segresades es molt llestó.-va dir el capità-
-Jo tajudare.- vadir el fill de Sergi
-I tu qui ets? Jo soc Pascual el fill del majordom Sergi jo se on esta el princep Joan. Vinga anem tots ràpit!
-Ja etem ací mare. Vale aneu al sotan que ahí estará ton pare amb Joan aneu rapidíssim no se que li aura fet.-va dir la mare de Pascual.-
-Pare deixà a Joan o hauré de matarte.-va dir Pascual-
-Jo no el deixaré si el vols ven a per ell. Pare u sent molt peró haure de pegarte un tir.
-Joan estas ve? Si,si no et preocupes per mi el anell el te t'on pare en la caixa forta la contraseña es 656583905.
-Vale Joan ja el tinb. Gracies Pascual i ma mare? Esta dal.
Vale moltes gracies per alliberarme.
-Joan estas bè fill meu? Si, mare no et preocupes per mí.
-Amone a casa fill meu
Pero abans d'arribar al palau s'encontrarien amb una sorpresa més.
-Mira mare un gos.-va dir Joan- Ens el podem anportar jo el cuidare te la segura perfa, perfa-despres d'uns intents més- Bale Joan pero si no el cuides li endonarem a la veina el goset que la pobreta esta molt soleta.-va dir la mare de Joan-
-Jajajaja gracies mare te cridare Roki,anem.
Pero just abans d'arribar al palau.
-Roki xico estas bé Roki,Roki
-Joan usent molt pero Roki ha mort.
-L'hi arem un anterrament digne per a Roki.
Fí Alexis Zaragoza Vigara
