L'emir i els mussols

Comenta la lectura

1 Per què la gent abandonava l’emirat de Batà?

2 Per quin motiu el príncep arribà a un poble abandonat? Quines característiques

indiquen que, efectivament, està abandonat?

3 Per què el mussol pare de la núvia demana un poble com a present de boda?

4 Quin perill veu el príncep en la conversa dels mussols que el fa canviar

d’actitud?

Descobrix-ne la forma i l’estructura

5 Respon:

a) En quin espai i en quin temps tenen lloc els fets?

b) Quins personatges hi intervenen?

c) El narrador participa en els fets?

d) Hi ha cap fragment descriptiu? Quin?

e) I cap diàleg?

Treballa amb les paraules

6 Quines paraules del text s’inclourien en el camp semàntic de la paraula emir?

7 Com s’anomena el territori que governa...

– un emir: emirat – un comte: – un príncep:

– un duc: – un rei: – un baró:

– un califa: – un emperador: – un prior:

8 Relaciona cada paraula amb el seu significat.

rebost lloc on ponen ous els ocells

heura armari per a guardar-hi menjar

ampit planta enfiladissa

niu fre del cavall

brida replà a la part inferior de la finestra

Busca informació

9 El conte que has llegit té moltes semblances amb les faules. Busca’n informació

en una enciclopèdia o en Internet i realitza les activitats.

a) Quines característiques de les faules presenta aquest conte?

b) Quines faules coneixes?

Reflexiona sobre el text

10 Quina lliçó moral es pot extraure d’aquest conte?

RONDALLA.

ELS ENGANYS DE LES DONES.

 

Conten que a Santa Pola hi havia tres matrimonis, veïns i amics de tota la vida. Els marits,               ,          , i          , eren molt bons homes, però poc espavilats. Les dones, Pepa, Teresa i Loreto, un dia que es van reunir, i xerrant que estaven, Pepa va dir:
—Xiques, podríem donar un premi a qui fera al seu marit la burla més gran. De segur, que el premi me'l emportava jo.
—Tu? Ben poc coneixes el meu home —feia Teresa—, jo seria capaç de fer-li creure que s'ha mort.
—I jo— replicava Pepa, que havia iniciat el tema—, al meu           el marejaria tant que no sabria ni on para sa casa.
—Doncs jo —digué Loreto—, el meu home el faria passejar-se tot nú per mig del poble.
I es posaren a           totes tres.

Quan arriba           a casa es troba a la seua dona, que es feia la malalta, i el va enviar al boticari a per la           que prenia sempre. Mentrestant, la seua dona agafà un cartell que deia Barberia i el posà damunt la porta i amb una cortina nova. Quan arriba el seu marit i va veure això es va estranyar i va tirar cap a dalt, i després cap a vall. Pegant voltes fins que la dona va traure el cartell, i va aconseguir entrar a sa casa. La dona quan el va veure li va dir de tot, però amb gran esforç aguantant-se les rialles.
Ben a prop,           i Teresa, sopaven tranquil•lament quan, de sobte, la dona comença a plorar i a fer crits.
—Ai,           , quina desgràcia! Que el meu home s'ha mort?
—Qui s'ha mort? —s'estranyà el marit.
—Tu! Tu!—insistia la dona.
La dona l'agarra pel braç, el fica al llit, li posa els braços sobre el pit i li encasta una estampa de la Mare de           entre els dits.
Mentre a casa de           i Loreto, quan arriba el marit a casa, la dona l'esperava vestida de dol.
—Joan, vine a vestir-te, posa't la jaqueta i els pantalons, que anem al vetlatori del teu amic.
—Però, qui s'ha mort?
—El teu amic         .
Ella tota disposta ,se l'emporta a l'habitació per ajudar-lo a despullar-se. I quan l'home era tot nu, li diu:
—Hala, anem, que ens esperen.
—Però, xica, si no vaig vestit. Com vols que isca al carrer?
—Si que vas vestit, que portes la roba nova, el que fa és que no la veus a causa dels nervis. Vinga, afanya't, que ens trobaran a faltar.
I la dona se'l endugué tot nu al carrer. Quan arriben a casa de          , Teresa plorava com una magdalena. I           que es passeja per tota la cambra sense roba, fins que el mort que s'adona, va dir:
—Xe,          , si no fóra perquè estic mort, jo diria que vas nú.
Les dones esclataren a           amb grans crits, aleshores els marits vegeren l'engany. Però encara que es van enfadar, finalment feren les paus.

Catacric catacrac,conte contat,conte          .                 

 

J-G-M nº10 2ESOC

Arribada al planeta blau.

Comenta la lectura

1 Qui eren els habitants d’Aigua, segons el text?

2 Com eren les temperatures a Aigua en èpoques passades?

3 Indica l’afirmació correcta respecte a l’origen dels canvis que va experimentar Aigua.

a) Una invasió d’uns éssers provinents d’un altre planeta.

b) Desastres naturals incontrolables.

c) Les activitats que duien a terme els antics pobladors.

4 Completa el quadre amb informació del text.

Causes de la destrucció d’Aigua Efectes que tingueren

Poc control sobre els avanços científics

Lluita pels principals recursos

La ciència al servei de la guerra

5 De quin planeta creus que parla el text en realitat? Per què ara es diu Aigua?

6 Per què penses que en el text s’afirma que la gran guerra final fou la més

curta de totes?

7 Escriu una citació del text on es faça referència a cada un dels problemes

següents:

– Desaparició d’espècies: La fauna i la flora eren molt variades.

– Superpoblació:

– Perill nuclear:

– Desforestació:

– Calfament global:

– Desertització:

Descobrix-ne la forma i l’estructura

8 Quina d’aquestes afirmacions creus que explica millor l’estructura del text?

a) Tot el text és narratiu: conta l’evolució d’Aigua fins a la gran guerra final.

b) En la primera part es descriu com era el planeta; en la segona es conta com s’hi van produir     els canvis.

c) En tot el text es descriu com era Aigua abans.

Treballa amb les paraules

9 Relaciona cada paraula del text amb el sinònim corresponent.

                         ràpid

exponencial    lent

                         inesperat

                aspecte

fesomia grandària

               composició

                       encariment

exhauriment acabament

                      creixement

10 A quines fonts d’energia es fa referència quan es parla de “formes d’energia orgàniques”: a les renovables o a les no renovables? Posa’n exemples.

Busca informació

11 En l’activitat 7 es fa referència a alguns problemes que afecten el món actual.

Busca en Internet “problemes globals” i anota’n d’altres que no s’hi esmenten. Després, breument, explica en què consistixen.

12 En el text, encara que no se cita com a tal, s’al·ludix al canvi climàtic. Busca’n informació en Internet i digues:

a) Factors humans que el provoquen en l’actualitat.

b) Causes no humanes que el poden provocar.

c) Exemples de canvi climàtic en el passat.

Reflexiona sobre el text

13 En el text s’afirma que els habitants d’Aigua eren éssers intel·ligentíssims, però que, malgrat això, provocaren una gran guerra final. Et sembla comprensible que una cosa així puga ocórrer? Raona-ho.

Teotihuacana

Los orígenes de Teotihuacan son todavía objeto de investigación entre los especialistas. Alrededor del inicio de nuestra era, Teotihuacan era una aldea que cobraba importancia como centro de culto en la cuenca del Anáhuac. Las primeras construcciones de envergadura proceden de esa época, como muestran las excavaciones en la Pirámide de la Luna. El apogeo de la ciudad tuvo lugar durante el Periodo Clásico (ss. III-VII d. C.). En esa etapa, la ciudad fue un importante nodo comercial y político que llegó a tener una superficie de casi 21 km², con una población de 100 mil a 200 mil habitantes. La influencia de Teotihuacan se dejó sentir por todos los rumbos de Mesoamérica, como muestran los descubrimientos en ciudades como Tikal y Monte Albán, entre otros sitios que tuvieron una importante relación con los teotihuacanos. El declive de la ciudad ocurrió en el siglo VII, en un contexto marcado por inestabilidad política, rebeliones internas y cambios climatológicos que causaron un colapso en el Norte de Mesoamérica. La mayor parte de la población de la ciudad se dispersó por diversas localidades en la cuenca de México.

Se desconoce cuál era la identidad étnica de los primeros habitantes de Teotihuacan. Entre los candidatos se encuentran los totonacos, los nahuas y los pueblos dehabla otomangueana, particularmente los otomíes. Las hipótesis más recientes apuntan a que Teotihuacan fue una urbe cosmopolita en cuyo florecimiento se vieron involucrados grupos de diverso origen étnico, como muestran los descubrimientos en el barrio zapoteco de la ciudad y la presencia de objetos provenientes de otras regiones de Mesoamérica, sobre todo de la región del Golfo y del área maya.

Teotihuacan ha sido motivo de interés para las sociedades posteriores al declive de la cultura teotihuacana en Mesoamérica. Sus ruinas han sido exploradas desde la época prehispánica, entre otros, por los toltecas y los mexicas. El descubrimiento de objetos teotihuacanos en los yacimientos arqueológicos de Tula y el Templo Mayor de México-Tenochtitlan así lo confirma. En la mitología nahua posclásica, la ciudad aparece como el escenario de mitos fundamentales como la leyenda de los Soles de los mexicas.

O.A.H 

socials ex. 7; 2ESOC-CSM-21

 La cultura olmeca és el nom de la civilització que es va desarrollar durant el Preclàsic Mig. Abarcava des de la part sud-est de l'estat de Veracruz i l'oest de Tabasc.

S'estima que els indicis més antics de la cultura Olmeca son aproximadament del 1200 a.C, i els més recents són aproximadament de l'any 400 a.C. La civilització Olmeca es va constituir principalment al voltant de tres centres ceremonials: San Lorenzo, La Venta i Tres Zapotes, a més de manifestar-se a altres llocs com la Llaguna dels Cerros.

Tenien una religió politeísta, gran nombre dels seus deus estaven relacionats amb l'agricultura, el sol, l'aigua, els volcans,etc.

S'acredita als olmeques la creació del calendari, l'escritura y l'epigrafía, i ho van fer abans que els maies, ja que són els seus avantpassats.

Es coneixen 17 exemplars de Caps Colosals Olmeques que són un exemple de l'escultura monumental i una de les millors representacions artístiques que segurament representaven guerrers o caps. Pesaven tonellades.

Entre els aliments que consumien es trobaven:

     -Vegetals: Arbres fruiters com la guabaya i el zapote.

     -Carn: Animals com els tapirs, peixos, mariscos i aus aquàtiques. Amb tota probabilitat, criaven abelles per menjar-se la mel.

ELS MOCHICA

ELS MOCHICA.
 
Era una cultura precolombiana que es va expandir entre els anys 100 d.c fins a els
700 d.c. Era una civilització contenporanea a la cultura Nazca que va ocupar la costa
del sur de Perú. Es situaven cronológicament entre la cultura Chavin i la cultura Chimu.
Històicament pertanyen al periode cridat com el dels Mestres artesans, que fou fins al
700 d.c , aquest nom indica el caràcter induntriós i creautiu d'aquesta societat , que en

les figures de ceràmica retrataven les seves vides i les seves creences .Les teoríes

sobre aquesta cultura han sigut descobrides per Huaca Rajada , prop de Chilayo i la causa

de la seva desaparició no és coneix .
 
J-G-M 10 2ESO/C

Exercic 7 de Socials, pàgina 153

CULTURA OLMECA

El terme "olmeca" signifca en llengua náhuatl "gent del pais del hule (goma)" LA cultura olmeca és a menut considerada una "cultura mare" per a posteriors cultures meso americanes.  Esta civiització va emergir i dominar entre 1200 i 400 a.C, y pareix que va va ser la primera civlització mesoamericana en desarrolar un  sistema d'escriptura jeroglífica per al seu llenguatge, l'exemple més recent data del 360 aC

Els olmeques van ser un poble que va ocupar una petita extensió del territori de Mesoamèrica. Els inicis de la seva cultura es produeixen al voltant de l'any 1250 aC i acaben aproximadament pels voltants de l'any 500 aC. El territori d'aquesta cultura es caracterizava per riques planures fluvials i crestes de colines baixes amb volcans. La ciutat olmeca més antiga registrada es la San Lorenzo (1500 aC aprox.) situada a la conca del riu Coatzacoalcos

 Aquest poble va ser, potser, el que va originar el joc de la pilota tant prevalent entre les cultures posteriors de la regió. Les principals formes artístiques del Olmeques que sobreviuen a pesar dels segles son les monumentals obres lítiques y petites obres fetes de pedres precioses. 

JJSV-22-2esoC

2ESOC-DMM- NUM 14 socials

TEOTIHUACANA

   Teotihuacan és el nom que es dóna a la que va ser una de les majors ciutats de Mesoamérica durant l'època prehispánica.

    Els orígens de Teotihuacan són encara objecte d'investigació entre els especialistes. Al voltant de l'inici de la nostra era, Teotihuacan era un llogaret que cobrava importància com a centre de culte a la conca del Anáhuac.

    Les primeres construccions d'envergadura procedeixen d'aquesta època, com mostren les excavacions a la Piràmide de la Lluna.

    El declivi de la ciutat va ocórrer al segle VII, en un context marcat per inestabilitat política, rebel·lions internes i canvis climatològics que van causar un col·lapse en el Nord de Mesoamérica.

     La major part de la població de la ciutat es va dispersar per diverses localitats a la conca de Mèxic...

2ESOC-DMM- NUM 14 socials

Socials ejercici 7 pagina 153

Exercici 7 Internet. 2ESOC-VLS-13

CIVILITZACIÓ TOLTECA

Els tolteques van ser un poble indígena mexicà que va dominar la regió central de Mèxic entre el segle X i el segle XII. La seva llengua, el nàhuatl també era la llengua dels asteques. Originalment eren una tribu nòmada i guerrera. 

Es van establir al centre de Mèxic formant un imperi governat a la ciutat de Tula (o Tollan), la capital de l'imperi. L'any 975 dC, els guerrers tolteques de Tula, van viatjar a Veracruz, on van derrotar els Maies i posteriorment s'establiren al Yucatán.

Van tindre molt de talent per construir temples. La seua influència es va estendre per tota Mesoamèrica durant l'era post-clàssica.

La influència tolteca sobre el poble maia del Yucatán va ser considerable, i es pot evidenciar a la ciutat de Chichen Itza. Alguns objectes de ceràmica tolteques s'han trobat fins i tot a Costa Rica. Els tolteques s'han fet famosos a les dècades passades mitjançant l'escriptor Carlos Castañeda.

7 de Socials

Els olmeques van ser un poble que va ocupar una petita extensió del territori de Mesoamèrica. Els inicis de la seva cultura es produeixen al voltant de l'any 1250 aC i acaben aproximadament pels voltants de l'any 500 aC La ciutat olmeca més antiga registrada es la San Lorenzo (1500 aC aprox.) situada a la conca del riu Coatzacoalcos en l'estat mexicà de Veracruz. L'inici de la cultura olmeca va ser a San Lorenzo, on va començar al voltant del any 1150 aC, època de la daten la majoria de les escultures i elements arquitectònics que caracteritzen a la cultura olmeca i que actualment es troben allà.