Exercicis autocorrectius de Valencià, nivell C2

La diputació de València a habilitat una pàgina per preparar-se el nivell C2 de Valencià. Des d'aquest enllaç
http://web01.dival.es/normalitzacio/index.htm

AVALUACIÓ FINAL PER ASSIGNATURES

 

https://docs.google.com/a/iesxixona.org/forms/d/1hLYGg_3vrZZuaI9TNc7-K0mVy6f5l35b-TRL-UGTQDE/viewform

Activitats

Encreutats per repassar el vocabulari.

Cançons amb paraules al dictat.

Memoritzar i endevinar paraules amb dificultats ortogràfiques. Copiar-les al dictat.

Avaluació treball de l'alumne

Tema 9. El canvi cultural: Renaixement i Reforma

Vídeos

El Humanismo en el Renacimiento – YouTube ▶ 6:24

www.youtube.com/watch?v=lT1eKStbWKY

Humanismo y Renacimiento – YouTube ▶ 11:58

www.youtube.com/watch?v=Gj8pYLZytIE

El Humanismo – YouTube ▶ 9:56

www.youtube.com/watch?v=d56G3SQuwLE

Renacimiento y Humanismo – YouTube ▶ 13:36

www.youtube.com/watch?v=ZvOQ1rp9vg8

L'art del renaixement – YouTube ▶ 6:14

www.youtube.com/watch?v=ihHr1bxoGgo

 Exercici 3, pàg 167

https://www.youtube.com/watch?v=iW2PNP_yGIM

 

Tema 6

23-Apr	6	Lectura
27-Apr	6	Pàg. 46-47 (1-4)
28-Apr	6	Pàg. 48-49 (5-13)
30-Apr	6	Lectura
4-May	6	Pàg. 50-51 (14-21)
5-May	6	Pàg. 52-53 (22-28)
7-May	6	Calaix de sastre pàg. 54-55 (1-10)
11-May	6	Cançó de les balances.

Tema 5

30-Mar	5	Camals mullats. Pàg. 38 i 39 (1-3)
31-Mar	5	Pàg. 40-41 (4-12)
2-Apr	Festiu	Festiu
6-Apr	Festiu	Festiu
7-Apr	Festiu	Festiu
9-Apr	Festiu	Festiu
13-Apr	Festiu	Festiu
14-Apr	5	Pàg. 42-43 (13-22)
16-Apr	5	Pàg. 44-45 (23-29)

Tema 8: L'origen del món modern

17-Apr	8	Pàg. 148 (1,2) Pàg. 151 (4, 5)
20-Apr	8	Pàg. 155 (8,9) pàg. 157 (11, 12)
22-Apr	8	Pàg. 158 (14, 15)
24-Apr	8	Pàg. 161 (17, 18)
27-Apr	8	Pàg 163 (21-26)
29-Apr	8	Pàg. 164 (29-31)
1-May	Festiu	Festiu
4-May	8	Pàg 165 (32-35)
6-May	8	Exposició sobre cultures precolombines

ENLLAÇOS
www.artehistoria.jcyl.es/historia/
bib.cervantesvirtual.com/portal/isabel_I
www.uc.cl/sw_educ/historia/conquista
PEL·LÍCULES
Hernán Cortés, Hidalgo y Morelos,dirigida per C. Mongrand, 1904.
La carabela de la ilusión, dirigida per B. Perojo, 1945.
Aguirre o la cólera de Dios, dirigida per W. Herzog, 1972.
El dorado, de C. Saura, 1988. Cristóbal Colón: el descubrimiento, dirigida per J. Glen, 1992.
1492: conquista del paraíso, dirigida per R. Scott, 1992.
La historia y sus protagonistas, 6, Cristóbal Colón. Dolmen, 2000.
América: un mundo nuevo entra en escena. Dolmen, 2003.
Memoria de España, 7. Historia Moderna (América un mundo nuevo. S. XV-XVI). Divisa, 2004.
Apocalypto, de M. Gibson, 2006. La reina Isabel en persona, de R. Gordon, 2000.
El corazón del océano, sèrie TV, 2012.
NOVEL·LES
CIFUENTES, P. La ruta de las tormentas.
JENNINGS, G. Azteca.
MERINO, J. M. A. El oro de los sueños. La tierra del tiempo perdido.
PIQUERAS, P. Colón a los ojos de Beatriz.
PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES
CEBRIÁN, J. A. La aventura de los conquistadores: Colón, Núñez de Balboa, Cortés, Orellana y otros valientes descubridores.La Esfera de los Libros, 2006.
EDWARDS, J. La España de los Reyes Católicos: 1474-1520. Católica, 2001.
LUCENA, M. Descubrimientos y descubridores. Cambio 16, 1985.
HERNÁNDEZ, M. Historia de América. Alhambra, 1981.
SÁNCHEZ, L. A. América precolombina, descubrimiento y colonización. Edaf, D. L. 1981.
SÁNCHEZ-ALBORNOZ, N. Historia de América Latina, 1. Alianza, 1985.

Cançons al dictat

A l'enllaç trobaràs un recull de cançons per completar mentre escoltes la seua interpretació.

Microrelats

Un esglai tremend

No sé quant temps farà, aproximadament 10 anys ... Era una vesprada d'estiu i jo estava a casa de la meua iaia amb els meus pares i la meua família , pintant i jugant com una xiqueta feliç .
De sobte , em vaig ficar una cera de pintar en el nas, però com jo era xicoteta no vaig dir res. Al cap d´uns instants vaig notar que em feia mal i vaig començar a plorar. Ma mare va vindre de seguida i quan em va veure la cera en el nas i que no podia ni respirar, va cridar corrent a una ambulància . L'ambulància va vindre i em va portar a l´hospital .
Una vegada allí el metge em va portar a una habitació sense els meus pares i amb un aparell molt estrany, em va treure la cera del nas, no em recorde quantes hores vaig estar ni com va passar perquè com jo era xicoteta i no entenia res . El metge em va preguntar com estava i jo li vaig contestar :
- Estic megaultrarequetesuperbé
El metge era molt amable i simpàtic, però quan em va dir que havia de posar-me un tub en el nas cinc minuts si volia anar a casa, ja no em pareixia tan bo.
Van passar eixos cinc minuts i, desesperada, li vaig dir al metge si me'l podia llevar. Ell em va dir que sí amb la condició de no tornar a fer aquella barbaritat .
A l'eixir de l'habitació estava tota la meua família fora i jo vaig anar corrent a fer-los una abraçada. Després vam tornar a casa i en el llit estava pensant:
- Quan li conte aquesta història a un futur mestre meu crec que em posarà un super deu .
Patrícia Alcaraz


Els animals desapareguts

Ja feia molt, però que molt de temps, que no hi havien animals en el poble. Podies  buscar a veure si trobaves algun, però era una pèrdua de temps. No és que no hi  hagueren animals com: gossos, gats, conills..., és que no hi havia cap insecte! Ni una mísera formiga! Tots els més petits es preguntaven per què no hi havia cap d'animal. Alguns, pensaven que no se sentien còmodes en el poble; altres pensaven que estaven amagats en una mena de base secreta; uns altres, els més bojos, pensaven que s’havien extingit. Jo vaig ser valent i vaig fer el que ningú s’atreví a fer: preguntar-li-ho als més majors. Li ho vaig preguntar al meu iaio, però ell no em feia cas o canviava de tema ràpidament! Al final, li vaig insistir tant, que em va dir per què ja no hi havien animals. Em va dir: “No queden animals per totes les coses que construïu. Amb tant d'edifici no hi ha lloc per a ells! Jo, com que era petit, em vaig quedar content. Però al fer-me gran me’n recordava de la cara que va fer el meu iaio: era una cara estranya, com si no m’haguera dit la veritat. També el vaig veure xiuxiuejar. Li vaig llegir els llavis. Va dir: “Encara és massa petit per a saber la veritat”. Al dia de hui, encara no sé què va passar amb els misteriosos animals.

Toni Ibàñez
Adéu a la llibertat

No totes les històries tenen un final feliç. No totes tenen un príncep blau. La història que vaig a contar-vos a continuació no tracta sobre res d'això, esta història que vaig a contar-vos,tracta sobre la freda i cruel realitat.

El soroll de una sirena em va despertar de colp: On em trobava?". Quan se'm va aclarir la vista vaig poder veure amb claredat que em trobava a una ambulància. No recordava res del que havia passat anteriorment, em costava recordar amb claredat. De sobte un clot a terra va fer que l'ambulància pegara un salt i em vaig espavilar una miqueta més.

Estava atordida i portava una màscara d'oxigen posada. "Potser els meus parents no es preocupen per mi?" -vaig pensar al vore que em trobava sola a l'ambulància.

Vaig intentar mirar per una finestra que hi havia al cantó de l'ambulància, però va ser en va. Em trobava estranya, com si no fora jo mateixa, ni tan sols em vaig parar a pensar el que feia en l'ambulància ni vaig mirar-me per si tenia una sola lesió. No, estava completament immòbil, desitjant arribar ja al meu destí. I poc a poc em vaig tornar ha adormir.

Poc a poc vaig despertar al sentir veus de la gent. Esta vegada quan vaig obrir els ulls no vaig vore una ambulància, em vaig despertar a l'hospital. Tenia picor al braç i la raó era perquè tenia clavada una agulla al braç, "maleïda agulla" vaig pensar. També vaig poder vore en claredat que portava una bata blanca, segurament de l'hospital i no molt lluny del meu llit una cadira amb la meua roba que no recordava el per què, però estava cremada. Ràpidament em vaig posar les mans al cap,i a continuació les vaig mirar, tenia els cabells plens de cendra. De sobte va entrar la infermera la meua habitació.

-Bé,veig que ja has despertat, com et trobes bonica? Em vaig quedar en silenci i em vaig dedicar ha escoltar el que em deien els metges.

-Has tingut sort,no tens res grau.

-...

-Vaja,vaja... no tingues por, tu tranquil·la, el teu pare esta fora esperante, a més amb eixa bata pareixes una princesa.

No entenia el perquè, però quan van nomenar al meu pare, una enorme sensació de por em va omplir de dalt a baix. Van cridar al jove infermer i aquest va eixir de l' habitació. Fora,es trobava un policia, el meu pare, l'infermer i una dona baixoteta aporegada i tremolant de por. Era la meua criada, la vaig reconéixer pel seu curt cabell roig. De sobte la dona em va assenyalar i vaig poder vore com la por es reflectia en els seus ulls. Un metge es va arrimar a la porta de la meua habitació i de colp la va tancar.

Poc a poc anava recordant el que havia passat."Es increïble com una xiqueta de vuit anys pensara i mirara les cosses des del punt de mira de un adult. Abans jo era una xiqueta alegre, em passava els dies al jardí de la meua casa arreplegant flors i jugant amb les nines, però d'un dia a un altre em vaig convertir en una xiqueta freda, tímida,que no confiava en ningú.

Dos dies després que arribara a l'hospital vaig eixir, però esta volta acompanyada de dues dones molt estranyes. Pareixien ser ja molt majors i vestien una bata negra que les tapava de dalt a baix,deixant descobertes les mans i la cara. Estaven series, no es van dignar ni a mirar-me,i vam pujar a un cotxe.

Vam arribar a una espècie de col·legi, no sabia el que era, perquè mai havia vist res com això, pareixia un col·legi amb moltes xiquetes, totes vestien un vestit negre i portaven el cabell curt. Però si que vaig poder reconèixer una mena d'església enmig d'aquell immens col·legi. Aquell estrany lloc, estava envoltat per un mur i una tanca molt gran, els murs estaven plens de cristalls trencats, segons aquelles dos dones, que deien ser monges, eren per protegir-nos.

Continuava sense recordar res, l'únic que sabia era que quan vaig posar un peu allí dins,la meua llibertat havia acabat.

Sara García

Odie les grans ciutats!

El dissabte passat, vaig estar en Madrid amb la meua família. Vam anar par a ajudar a la meua germana amb el seu trasllat, perquè havia trobat treball en una empresa.

Jo tenia ganes d'anar, però la idea d'haver d'anar des del meu poble (Xixona) a Madrid en cotxe no em feia gens de gràcia. A més a més, no m'agraden les grans ciutats: tanta gent, tants carrers... Amb com s'està de tranquil a Xixona...

Quan vam acabar d'organitzar les coses, la meua germana va insistir en fer una volta per la ciutat, i com que el seu pis està en el centre, poguérem visitar les coses més importants: la font de Neptú i de Cibeles, la porta d'Alcalà, el museu del Prado... L'ultima cosa que ens faltava era veure l'espectacle del Rei Lleó.

Després de dues hores d'espera, començà l'espectacle al teatre «Lope de Vega». Va ser impressionant, però sobretot emocionant. Dues hores després, va acabar i tot el món es va alçar al mateix temps. Al eixir del local, no es veia res per tota la multitud. De sobte, vaig perdre de vista a la meua família. Preocupat, vaig eixir del muntó de persones i vaig dirigir-me cap a un edifici molt alt, vaig pujar, i amb dificultat pogué localitzar els meus familiar. Aparentava que estaven buscant-me. Així que vaig tornar corrent abans que ells es mogueren i perguera la seua posició. Finalment els vaig alcançar i tot tornà a la normalitat.

Tornàrem a casa i els meus pare i la meua germana no paraven de recriminar-me que no deuria d'haver-me separat. Intentava canviar de tema, però ells no volien, finalment em vaig posar el auriculars de l'MP4 i vaig parar de escoltar-los.

Ja era tard, havíem de tornar al nostre poble, l'endemà era dilluns. Ens acomiadàrem de la meua germana i començà la part més avorrida.

El viatge

L'altre dia a Canadà, em vaig trobar amb la meua tia Maria del Carme en l'estació de tren. Em va comptar que estava allí de viatge. Jo li vaig dir que havia vingut amb el meu germà i que l'endemà mateix me n'anava amb ell a Brasil. En arribar a l'hotel ens vam anar a dinar. A les deu de la nit em va cridar la meua tia Maria del Carme i em va dir que ja que no ens anàvem a veure fins que no acabaren les vacances d'estiu i les dos tornàrem a Xixona. Que perquè no aprofitàvem eixa nit per a eixir a sopar. A mi em va encantar la idea i li vaig dir que sí.

Pel matí li vaig dir al meu germà que aniguera a canviar-se, que en un hora sortia l'avió, vam anar a l'aeroport, vam deixar les maletes a terra per agafar els bitllets i vam sortir camí a Brasil.



Sara Márquez

Don Bernard

Jo era una xiqueta corrent. Però la meua família no. Tots eren persones importants. Tots estudiaven les carreres més dificultoses, i tots amb els millors resultats.

Jo era la menor. Ningú es preocupava per mi, ningú sabia el que passava en la meua vida i a ningú li importava.

A l´institut no tenia amics, ningú s´apropava a mi, i si ho feien era quan els interessava.

Era la més intel·ligent de tota la classe i inclús de quasi tot l´institut. S´han plantejat passar-me de curs vàries vegades. Hauria de ser la xiqueta més feliç i més orgullosa del món, però això no era així. Per a la meua família el meu esforç no era suficient, i per al meus company era excessiu.

Tots els dies era el mateix, anar a l´institut, estar en classe, unes quantes burles, i altra volta cap a casa. Cada dia que passava era pitjor, més insults i més bronques. Per si fora poc encara em prestaven menys atenció.

Un dia un home vell es va apropar a mi. Jo no sabia si anar-me´n corrent o mantindre una conversació amb aquell individu. Estava espantada, mai parlava amb ningú i ningú parlava amb mi. Per què aquell home tindria interès en parlar amb una persona com jo?


El primer que em va dir era "bon dia", una cosa d´esperar. Em va dir que què tal anava en els esports i que em pareixia. No sabia molt bé que contestar. La veritat es que sóc nul·la en els esports, mai m´han agradat. Encara que tot el món pense que l´esport estimula el cervell i siga el millor com a entreteniment, jo no ho pense. Tot el món, o quasi tots, practica alguna activitat esportiva, jo mentrestant preferisc llegir un llibre o alguna cosa per l´estil.

Li vaig dir el que pensava. Va riure durant un temps. No l´entenia. Però em queia bé. Era diferent als demés.

Em va contar la historia d´un esport que no demanava capacitat física, un esport en el que jo podria destacar sobre els altres, un espot en el que dona igual el sexe, l´edat o els diners. Pràcticament l´únic esport que estava al meu abast. Els ESCACS.

Vaig acceptar la seua invitació d´entrenar-me. Fins i tot no perdia res.

Anaven passant els anys i jo anava millorant les meues tècniques i, a més, estava més feliç i més entusiasmada. M´agradava estar amb aquell home i fer per fi alguna cosa que a mi m´agradara. Fins aquell moment no coneixia la paraula felicitat i estar bé amb un mateix.

Va arribar un dia en el que ja era suficientment bona com per a inscriu-me a un torneig. Per a la meua sorpresa Don Bernard (el meu mestre d´escacs) em va apuntar al torneig nacional. No m´ho creia, era increïble.

Vaig anar a dormir molt feliç. De sobte un pensament em va passar pel cap. I si no era suficientment bona com per a presentar-me a aquell torneig i feia el ridícul un altra volta?

Al matí següent, en eixir de l´institut, li vaig dir a Don Bernard el que pensava. Ell va contestar:

"Escolta filla, ja saps que jo sóc un home major, que ja no em queda molt per a viure i que et vull molt. Abans de morir soles pensava una cosa, mai ningú em comprendrà i mai ningú em voldrà. Però amb tu he après que no soles val allò material i que els sentiments diuen la veritat. Encara que siga estrany, eres el més paregut que he tingut a una amiga i mai voldria deixar-te en ridícul. Per això sé que ho faràs molt bé, i axí d´una volta per totes la teua família i els teus companys estaràn més orgullosos de tu, del que ja deurien d´estar-ho. Perquè ja saps que jo sempre ho he estat."

En aquell moment no sabia què fer ni que dir. Era el més bonic que m´havien dit en la vida.

Gràcies a aquell vot de confiança, vaig anar al campionat. Anava passant les rondes.

Cada volta era més difícil, però gràcies a aquelles paraules, anava més tranquil·la i amb més ganes. De sobte, em vaig trobar en la final. Estava nerviosa, però gràcies a que Don Bernard estava allà amb mi em trobava millor. Peces per ací, jugades per allà i de sobte "escac i mat". Havia guanyat el campionat. Jo havia guanyat el campionat! Era increïble, no m´ho esperava.

Varies setmanes després, Don Bernat va caure malalt, però abans d´anar-se´n hem va donar un regal, tots els seus trofeus i tot el seu material d´escacs, la col·lecció era increïble. Hem va dir que això no era important , que el que importava era el que sentia jugant i al rebre´ls. Dos dies més tard va morir. En eixe moment em vaig sentir molt recolzada per la meua família, que per fi em van fer cas, i pels meus companys, que per fi em van acceptar.

Acabava d´anar-se´n l’única persona que va confiar en mi i el primer amic que vaig tindre en la meua vida.

Vaig continuar jugant i guanyant i sempre me’n recordava d´ell. Ell va canviar la meua vida mentre que tot el món pensava que era un vell inservible.

Cèlia Camarasa (2ESOA)


Històries d'amor
William es trobava en el tanatori quan ningú va quedar en aquell lloc, ell plorava desconsoladament observant la fotografia del seu amor... Ell pensava, que faries tu si Déu et donara altra oportunitat per a viure els moments en els que havies sigut feliç... el primer moment quan vas veure a aquella persona tant especial per a tu... Què faries?

Aleshores William va eixir del tanatori i justament a la entrada es va trobar Annie, la seua amada, però ell no comprenia res... li va donar una abraçada, ella no reconeixia a William. Passejant pel carrer el xic es va adonar que hi havia tornat al passat per això Annie no el reconeixia.

Ell tenia totes les oportunitats per a sorprendre-la, ell coneixia tots el seus gustos. Una vesprada van quedar per a prendre un cafè i ell li va posar el got com a ella li agradava, va anar de compres amb ella, durant les comprés William es va adonar que en la tenda hi havia una joia amb la que va morir Annie. La va a acompanyar a tots els seus assatjos de ballet, perquè el dia 24, el dia de la seus mort, tenia una important actuació. Ell contava cada dia que quedava fins la mort de Annie, no volia que li passara res.

Uns dies abans del 24, William va anar a veure els últims asssatjos de la seus xica, va recordar aquell dia tan trist que va tindre, no volia que tornara a passar i, com que estava a punt de plorar, va eixir del lloc on estava assatjant Annie. Mentre Williams no estava, Annie li va comprar la joia amb la que ella va morir, al ficar la joia a la bossa es va adonar de que William portava un retalla de premsa on apareixia la noticia en la que deia que hi havia l'accident en el que ella mor.

Annie no creu a William quan intenta explicar-li-ho.

Va arribar el dia 24 i William es trobava en el lloc on Annie havia tingut l’accident, va arribar a punt, Annie es va salvar, però el xic darrere seua acabava de tindre l´accident...

Textos expositius (alumnes) 2

La torre de Pisa

La Torre Inclinada de Pisa és un campanar, es va construir per tal que quedara vertical, mesura uns 55 metres des de la base i es creu que el seu pes és de 14.700 tones. Es diu que Galileo Galilei va deixar caure dues boles de canó de diferent massa des de la torre per demostrar que la velocitat de descens era independent de la massa. A més, dues persones van saltar des de la Torre.

L'interior de la torre té forma de campana cilíndrica, també té una escala de caragol amb 239 escalons, a l'interior d'una camareta hi han unes 7 campanes, que corresponen a l'escala musical d'una escala major.

La història de la Torre de Pisa va començar amb les tres etapes que va tardar en construir-se durant 200 anys, durant  la segona guerra mundial es va programar la voladura de la torre inclinada, però, una ordre de retirada a l'últim instant la va salvar, durant molts anys el seu disseny es va atribuir a Guglielmo i Bonanno Pisano, un artista conegut que vivia a Pisa el segle XII, famós per les seves peces de bronze fos, particularment al Pisa Duomo.

Sara Márquez

MOR ROBIN WILLIAMS

El detonant suïcidi de Robin Williams: la cancel·lació de la seua sèrie.
La web TM.Z ha fet públic que el motiu del suïcidi no han sigut les seues adicions, les quals podrien haver ajudat i incentivat el fatal desenllaç, sinó la cancel·lació de la seua sèrie de televisió ¨The Crazy Ones¨, després de l’emissió de la seua primera i única temporada. Segons la publicació, l'edat i els pocs papers que li oferien per a noves pel·lícules, van acabar d’afonar-lo més.
Robin Williams patia parkinson?
La seua dona va publicar pocs dies després de la seua defunció un comunicat on declarava que Robin patia Parkinson. També va declarar que l’actor estava sobri en el moment de la seua mort.
Els terribles detalls del suïcidi de Robin Williams.
El actor i còmic nord-americà Robin Williams es va suïcidar al penjar-se ell mateix dins de la seua residència. El tinent Keith Boyd, portaveu de l’oficina del xèrif del comtat de Marín, on vivia Williams, va donar la trucada d’emergència. El portaveu va dir que Williams estava vestit, en posició asseguda però lleument suspès, amb un cinturó al voltant del coll que estava fixat entre la porta i el marc de la mateixa. La causa oficial preliminar de la mort és ¨asfíxia per penjament¨
Sara Hernández


HUSKYS SIBERIANS

Els huskys siberians són una raça de gossos que m'agrada molt. Els huskys són coneguts per Alaska, són empleats per tirar dels trineus com a mitjà de transport.

Els huskys són gossos amb molt de pèl ja que tenen que suportar temperatures extremes. Els huskys són el descendents més apropats dels llops. La femella és caracteritza perquè té un ull de cada color, mentre que el mascle els té del mateix.

Els huskys, tot i tenir un comportament digne del seu avantpassat els llops, és un dels gossos que més és relaciona amb els xiquets. Els huskys són gossos amb molta resistència, poden recórrer milers de quilometres. Rarament mossega o lladra, el husky no lladra udola com el llop. Hi existeixen varietats en el pelatge del gos:

-Blanc i negre sòlid, negre i blanc diluït, gris, gris Plata, xocolate, vermell, vermell diluït, ...

Kevin Patiño Guarinda


PENNY

La meua gossa, no és una gossa qualsevol, no és com els altres gossos de la seua raça, el Beagle.

Els Beagles, són una raça de gossos caçadors, molt coneguda pels anglesos, ja que són gossos molt enèrgics i tenen un olfacte molt més desenvolupat que la resta de gossos.

Però Penny, no és així, ella és una gossa tranquil·la, li agrada jugar amb el meus ninots i trencar-me'ls, es passa el dia dormint al seu llit, però com ella es tan delicada i no vol un llit qualsevol, dorm en un matalaf i es passa les hores allí gitada fins l'hora de dinar, aleshores ix corrent fins arribar a la cuina. A la meua mare no li agrada gens, perquè els gossos que tenen el pèl curt tiren un muntó i es passa tot el dia agranant.

Potser Penny siga malfaenera, no ho puc negar, però quan la trac a passejar va corrent per tots el costats, olorant tot, fent forats i buscant si troba alguna cosa de menjar. A ella li agrada anar a una mansió vella i derruïda que hi ha prop de la meua casa i de l'institut. Li agrada entrar-ne dins i buscar si hi ha algun gat o coses que poder olorar, nous olors. El pitjor és quan hi ha algun gos, perquè des que la gossa de la meua veïna la va mossegar, Penny li lladra a tots els gossos que veu, he d'agafar-la,encara que sé que ella és molt bona i mai a mossegat, tinc por que un dia ho faça.

Encara que no ho parega ha simple vista, ella es molt bona,ja que quan ve el meu cossí de dos anys, es munta damunt d'ella com si fora un cavall,l'agafa de la cua i li estira de les orelles, ella no fa res. Crec que és perquè esta acostumada de quan el meu germà era xicotet ja que li feia el mateix. Una volta el meu pare en mona es va trobar un conillet xicotet que estava cec, el va clavar en una caixa per ha dormir però Penny el va agafar,igual que com agafen els gossos als seus gossets i el va clavar a seu llit, el va netejar(amb la llengua) i es va acurrucar al seu costat per tal que no tinguera fred. Per desgracia als dos dies el conill va morir i a Penny li vaig haver de donar un ninot per tal que pensara que era el conill, ja que es passava les nits caminant per casa buscant-lo.

Ella és d'estatura mitjana, clarament, te quatre potes, una cua molt llarga i dues orelles de color marró que li pengen. El seu cos és blanc amb taques negres i marrons. Les taques negres abunden en el llom i les marron a les potes, al cap i a la part de darrere. Clar que no tots els beagles són del mateix color, segons de quin tipus siga.

-Begle llimó, és completament blanc amb taques de color crema.

-Beagle tricolor, (Penny) té taques negres marrons i blanques.

-Beagle bicolor, té una gama de blancs i negres.

La tinc des que era un gosset que s'alimentava d'un biberó, ja que els meus pares em van dir que si dormia soles,em comprarien un gosset, ja que la meua tia sempre em duia gatets a casa que eren de veïnes seues que ja no els volien, però quan li agafa cariny al gatet, l'anterior propietària del gatet el tirava en falta i me'l llevaven. Penny va ser el millor regal que he tingut mai, ja que per a mi sempre ha sigut com la meua germana i sempre ho serà.


Sara Garcia 

Textos expositius (alumnes)

El bàsquet

El bàsquet és un esport en el que hi ha que ficar una pilota dins d'una cistella que es troba a 3'05 metres d'altura. Es juga amb les mans. Fou inventat per James Naismith, un professor d'educació física en 1891 en la YMCA de Springfield, però aquest esport ha canviat molt des d'aquella època.

El partit el juguen dos equips i en la pista hi participen deu jugadors, cinc de cadascun . El partit està dividit en quatre quarts de 10 minuts cada una, però en Amèrica són quatre quarts de 12 minuts. Les dimensions de la pista són de vint-i-huit metres de llarg i catorze d'ample, amb algunes línies més com la del triple, la línia de personal...

Algunes de les infraccions més comuns són: dobles, passes, peus... També hi han altres com: tres segons en zona, camp enrere, servei de banda...

Es juga per tot el món, però en els Estats Units té una gran importància. Allí es troba la NBA, la lliga més important del món. L' espanyola (ACB) és considerada com una de les millors que hi ha.

Javier Pérez

LA TORRE EIFFEL

La Torre Eiffel és una construcció de ferro de més de 300 metres d'altura que va ser creada per a l'Exposició Universal de París de 1889. Actualment constitueix el símbol més representatiu de París i el més visitat del món.


HISTÒRIA


La Torre va ser dissenyada per Gustav Eiffel i la seua construcció va durar poc més de dos anys amb l´ajuda de 250 obrers.


Els artistes del moment la van considerar monstruosa i, donada la seua baixa rendibilitat a l'acabar l'exposició, es va plantejar la possibilitat de derruir-la en diferents ocasions. Però al arribar les guerres del segle vint, les autoritats van trobar la seua utilitat com a antena de radiodifusió i amb ella van captar missatges que van ajudar els aliats de forma decisiva.


LOCALITZACIÓ


La Torre Eiffel es troba en el districte VII de París, a un costat del riu Sena, enfront de Trocadero i junt amb el parc del Camp de Mart. Gràcies a la seua altura i la seua grandària, es pot veure des de molts punts de la ciutat.


EL INTERIOR


Està constituïda per tres plantes en les quals hi ha coses diferents i increïbles. Hi han tendes de regals, cafeteries, restaurants amb Estreles Michelín, exposicions i inclús en hivern hi ha una pista de patinatge!


A l'arribar la nit la torre s'il·lumina, per la qual cosa s'encén amb milers de llums i impressiona amb els seus espectacles de llum.





Celia Camarasa






ELS ESCACS








Els escacs són un joc de tauler de naturalesa recreativa i competitiva per a dos jugadors, que en realitat ve del joc “ El xaturanga” , que es practicava a l´Índia i després sorgí al sud-oest d'Europa en la segona meitat del segle XV.




Els escacs són un dels jocs més populars del món, practicat per milions de persones en torneigs (d'aficionats i professionals), clubs, escoles, a través d'Internet, per correspondència i de manera informal. És calcula que hi ha uns 605 milions de persones arreu del món que saben jugar als escacs, i d'aquestes, 7'5 milions estan afiliades a alguna de les federacions nacionals que hi ha a 160 països a tot el món.



Els jugadors d'escacs són coneguts com a escaquistes i es disputa en un escaquer, un tauler de caselles clares i obscures, en el qual, a l'inici, cada escaquista controla setze peces amb diferents formes i característiques. L'objectiu de la partida és fer escac i mat al rei de l'adversari.


Els escacs van ser reconeguts com a esport pel Comitè Olímpic Internacional el 2001. Tenen olimpíades especifiques i campionats mundials en totes les categories per sexes i edats. El Dia Internacional dels Escacs es commemora cada any el dia 19 de novembre, data de naixement del cubà José Raúl Capablanca Graupera, considerat un dels millors jugadors d'escacs de tots els temps.



Patricia Álvarez García


EL KARATE


El karate m’agrada molt per dues raons: la primera perquè és un deport inusual i la segona perquè podria defendrem en qualsevol situació de perill. Vaig començara a fer-ne des dels sis anys. El karate és un tipus d’art marcial que té el seu origen en l’actual illa d’Okinawa, a Japó. El “pare” del karate va ser Gichin Funakoshi. El karate es caracteritza per la utilització de colps de puny i patades. El karate es va crear degut a les prohibicions de les armes i a la importància de les arts marcials. El karate es divideix en dos parts: kumite o combat i kata o forma. Els karateques van vestits amb un kartegi, constituït per una jaqueta, uns pantalons i un cinturó. Hi han nou estils de karate: Shorin-Ryu, Goju-Ryu, Uechi-Ryu, Isshin-Ryu, Shorinji-Ryu, Ryuei-Ryu, Shito-ryu, Shotokan, Kushin Ryu y Wado-ryu.


Toni Ibáñez


HOLANDA





Holanda es troba en els Països Baixos, prop de l'oceà Atlàntic. És un país ideal per visitar tot l'any, encara que els canvis d'estació podrien sorprendre'ns amb temperatures extremes. Hivern 8ºC i estiu 20ºC.






COM ARRIBAR-HI


A Holanda el més recomanable és arribar-hi en avió, tenim l’aeroport internacional Schiphal que rep vols directes de gran part de les principals ciutats europees.


MONUMENTS I LLOCS D’INTERES

El primer que hauríem de visitar a Holanda és el centre històric, ja que en els seus voltants podrem conèixer la història i cultura d’aquest país. Podem visitar l'extraordinària Casa D’Anna Frank, que és on va estar refugiada durant la segona guerra mundial, al ser ella jueu havia d'amagar-se per a que no l'agafaren els nazis. Als voltants, podem visitar les ciutats de l’Haia, Vaals i Rotterdam. També es pot visitar el museu on es troben pintures de Vangog, Picasso… I tastar els formatge típic i comprar els famosos tulipes. Però abans d’anar-te'n no et pergues els canals que hi pots trobar envoltats de naturalesa i cases.



Laura Climent



LA TORRE DE PISA


La Torre de Pisa o Torre inclinada de Pisa és el campanar de la catedral de Pisa, en la ciutat del mateix nom, que és un municipi de la regió italiana de la Toscana i capital de la província. La torre va començar a inclinar-se tan prompte com es va iniciar la seua construcció a l'agost de 1173. La seua altura és de 55,7 a 55,8 metres des de la base, el seu pes és de14.700 tones i la inclinació d'uns 4°, estenent-se 3,9 m de la vertical.



HISTÒRIA

La construcció de la Torre de Pisa es va desenvolupar en tres etapes durant un període de 177 anys. La construcció de la primera planta va començar el 8 d'agost de 1173. Després que es construïra la tercera planta en 1178, la torre es va inclinar cap al nord. En 1272 la construcció va ser represa per Fernando Doní Vincenzo, es van afegir quatre noves plantes, que van ser construïdes amb un cert angle a fi de contrarestar la inclinació. En 1274 s'afig el tercer pis de la torre i des d'allí comença a inclinar-se.

En 1372 Tommasso doní Andrea Pisà va construir l'última planta (el campanar) i van ser col·locades les campanes. El 27 de febrer de 1964, El Govern d'Itàlia va demanar ajuda per a previndre la caiguda de la torre. Després d'una dècada d'esforços de reconstrucció la torre va ser reoberta al públic el 15 de desembre de 2001. actualment la torre esta inclinada 3,99 metres.


María Moya Quílez


XIXONA

Xixona és una vila valenciana, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia. És mundialment coneguda per ser el bressol del torró. Comptava el 2012 segons l'INE amb 7.423 habitants.


Situada 26 km al nord de Alacant, la ciutat està enclavada en les faldilles de la Penya Roja. En el seu terme municipal es troben també la muntanya i el port de la Carrasqueta, pas natural per a comunicar Alacant amb Alcoi.


Tradicionalment, l'economia xixonenca s'ha basat en una dualitat entre la producció i comercialització de gelats a l'estiu i la de torró a l'hivern.


Ana Sirvent González


NORUEGA

Els treballs arqueològics diuen que el territori de l´actual Noruega ha estat habitada per pobles caçadors i localitzats principalment a la costa i al nord.



Noruega es un dels països nòrdics situat a la península escandinava.Te una forma allargada amb una extensa costa a l´oceà atlàntic on es troben el fiords noruecs.


Després de la segona guerra mundial el país va experimentar un creixement econòmic accelerat.


Noruega és el setè exportador de petroli. Noruega es va formar com a unió de diversos principats el segle XI, van formar una unió amb Dinamarca des de 1380 fins a 1814. Des de 1814 fins a 1905.


L’era dels víkings dels segles VII al XI es caracteritza per l´emigració i l´expansió dels navegants.


Khadidja El Menssouri

Triarem una imatge per il·lustrar el text expositiu i la guardarem a l'ordinador.

Farem un text expositiu seguint les pautes que teniu de classe. L'enviarem per correu al professor. En tenir-lo corregit, el guardarem.

Ens donarem d'alta a https://tagul.com i, una vegada dins, piquem "Create new", apeguem o escrivim directament el text, importarem les paraules del text picant "Words" i "Import Words".

A "Shapes" triarem "Click here to add your image" i triarem la imatge que il·lustrarà el text. Farem els ajustos de la imatge que considerem pertinents.

Investigarem la resta d'opcions i finalment piquem a "Visualize".

Triem l'opció "Grab and Share" i triem un format d'imatge raonable i guardem.

Inserim la imatge baixada al post del company descrit.

Podem imprimir les imatges de tota la classe en papers de colors i fer una exposició.