Demà comencen les exposicions, porteu tot el material que necessiteu. Si voleu una correcció prèvia envieu-me l'arxiu per correu electrònic.

L’aniversari.

Un xiquet anomenat Miquel Àngel anava a fer el seu aniversari, justament el 11-11-11, a més, complia 11 anys i estava segur que anava a ser el millor aniversari de la seua vida per tenir tantes coincidències.

Va anar a comprar les coses que necessitava, va veure els seus amics, en total 11, per convidar-los a l'aniversari, ells li van di que estaven encantats de anar i què volia de regal. Però ell per a quedar bé, com es fa normalment en els aniversaris, va dir que no volia res.

Els amics van plantejar de regalar-li entre tots un mòbil d'última generació, però els costava a cadascú 11 euros i no volien gastar tant i van decidir fer-li ells el mòbil.

Van construir entre tots un mòbil que tenia 11 tecles, 11 pantalles tàctils, 11 grups en l'agenda per a poder classificar a la gent, 11 carpetes per als missatges, 11 cançons que eres les seues preferides, 11 fotos de tots els amics i d'ell i podies xarrar amb 11 persones a la vegada.

El dia del seu aniversari, li van donar el regal a las 11:11 del matí i, just quan Miguel Àngel va obrir el regal, es va quedar tant plasmat de veure tot el que havien fet per ell que es va desmaiar. No es va despertar i els amics ja estaven preocupant-se, però quan van passar 11 hores, va despertar-se i els seus amics ja se n'havien anat a casa. Estava a l'hospital amb molts cables pel seu cos, tanta casualitat al final no era bona perquè va resultar que el dia del seu aniversari dels 11 anys, 11-11-11, el va passar a l'hospital, el mòbil que li havien regalat els amics, al desmaiar-se se li va caure a terra i es va trencar.

Es va adornar que l'11 formava part de la seua existència perquè el seu nom "Miquel Àngel" també tenia 11 lletres i, a més, el seu número preferit era l'onze.

Formulari l'Inici de l'Edat Mitjana

Veure el resultat

L'Espant

Tot va ocórrer en una nit freda d'hivern a un camp. El vent bufava de ponent, no hi havia gent al carrer. Sols s'escoltava com anava l'aigua del riu. En la casa de camp hi havia una mare i un xiquet, la mare li va dir que anara al poble a comprar mistos perquè li feien falta per a encendre el foc i així li donaria de menjar.

Quan va eixir de sa casa feia molt de fred, tenia por d'anar al poble a comprar. S'escoltava com es trencaven les branques, els pasos del xic. Al poble hi havia poca llum, quan va arribar, va anar al lloc on venien mistos, va veure que no hi havia ningú, però a la tenda va veure que hi havia llum, però no al venedor.
El xic va eixir de la tenda i es va assentar a un banc a esperar el venedor, però de sobte es van apagar els llums del poble, el xic es va esglaiar i es va posar nerviós. De sobte va veure una llum i pensava que era algú i va cridar:
-Hi ha algú, per favor!
S'adonava que el llum s'apropava i es va esglaiar.
-T'has perdut xiquet?- li va dir l'home que portava una llanterna a la mà.
- No, no m'he perdut.
- I què fas ací de nit i a soles?
- Ma mare m'ha dit que vinguera a comprar mistos per a encendre el foc, però no està l'home que ven els mistos. Em podria acompañar a m'ha casa?
- Si, si que puc!-
L'home li va deixar la jaqueta perquè el xic tenia molt de fred, junts van encaminar-se cap a la casa. Quan ja estaven prop de casa, l'home li va dir:
- Jo de tu aniria en compte amb ta casa perquè caurà.
El xic es va a despertar perquè era un somni. De bon matí, el xic estava pixat i es va caure del llit, va veure un trosset de paper que posava: "Quina sort que no vas estar ací nano."

Les pizzes

Hi havia una vegada una jove que acabava de mudar-se a un poblet xicotet amb la seua família, mentre estaven descarregant, una xicona molt amable li va oferir la seua ajuda, en poc temps varen acabar de descarregar-ho tot . 

Al dia següent la jove se'n va anar cap al col·legi, pel camí es va trobar amb la xicona que la va ajudar i se'n varen anar juntes cap al col·legi.

Quan va tornar a casa li va dir a sa mare que la xicona vindria eixa nit a sopar i que demanarien pizza.

A les nou i mitja varen tocar al timbre i era la xicona, al cap de mitja hora va arribar "el pizzer" amb les pizzes, sa mare les va arreplegar i, mentre anava pels diners, el xic es va ficar a casa. Quan sa mare tornà li va veure la cara molt palida al xic i es va adonar que tenia uns ullals que li eixien un poc de la boca, de sobte el xic es va llançar i li va mossegar el coll, després se'n va anar a per una altra víctima.

Quan les xicones varen baixar a per les pizzes es varen trobar a la dona morta a la porta de sa casa.