Hi havia una vegada un home que sempre anava al camp de futbol del seu equip. L'home es deia Joan. Joan no era soci de l'equip i per això sempre pagava 10 euros per l'entrada. Un dia va anar al camp de futbol, perquè el seu equip jugava i a les 7. Va passar pel lloc on es venien les entrades i no va pagar l'entrada per 10 euros, sinó per 11 euros. A Joan no li va importar perquè duia solt damunt. Va entrar al camp de futbol i va veure com al seu equip li van caure 11 gols. No li va afectar, però quan anava amb el seu cotxe a pagar el seu lloc de pàrquing, el recepcionista li va dir que eren 11 euros, ell va traure els diners i va veure que sol tenia 10 euros. Joan li va dir que tenia 10 euros. El xic li va dir que si no tenia 11 euros el cotxe es quedaria i que els diners anaven pujant perquè el temps anava corrent. Joan va buscar a algú que li deixara 1 euro, però per mala sort ni una ànima hi havia. Joan va tindre que anar-se'n a casa caminant. Per a arribar a sa casa havia de caminar 11 quilòmetres. A Joan li esperaven una hora caminant pel camí. Joan anava maleint el número 11. Joan va arribar a casa a les10. Va agafar els diners, tenia una altra hora de caminada. Joan va arribar a les onze i quart. Va veure que el pàrquing estava tancat, va llegir en el cartell que el pàrquing tancava a les onze de la nit. Joan es va enfadar molt i va decidir anar-se'n a una terrassa d'un edifici i es va tirar i com a casualitat va tardar a caure 11 segons.
divendres, 9 de desembre del 2011
dijous, 8 de desembre del 2011
Enviado por Alicia Simón Domingo
Llegendes urbanes. (2 ESO A. 18. ASD)
Un dia estava jo en la universitat quan vaig entrar en la meua habitació sense encendre la llum, vaig agafar unes cuantes coses i me'n vaig anar perquè hi havia quedat amb el meu grup d'amigues per anar- mos a Alacant a vore una pel·lícula perquè era el meu aniversari. Vaig baixar em vaig subir en el cotxe de la meua amiga Elisa i ens vam anar a Alacant.
Quan vam arribar a Alacant la pel·lícula ja havia començat, com ja hi havia començat ens va anar a comprarnos roba i després d'estar una hora comprant ens van anar a sopar a un restaurant.
Vam arribar a Xixona a la una del matí, quan vaig arribar a ma casa i vaig encendre la llum vaig vore a tota la meua familia en ma casa, en vam dir: Tenies que a ver encés la llum perquè ens has tingut esperante tota la nit.
Enviado por Alicia Simón Domingo
Història 11-11-2011. ( 2 ESO-A, 18, ASD)
En la ciutat de Valencia, estava una xica menjant en un restaurant on sempre pagaba el mateix, 10 euros però en aquesta ocasió el menjar li va costar 11 euros.
A ella no le va importar pagar un euro mes, després va anar a comprar una revista i es va donar que en totes les noticies de la revista eixia el numero 11, no li va prestar la minima atenció asi que va agarrar un taxi es va anar a la seua oficina, casualment en la matricula del taxi estava el numero 11, ella ni es va fixar en aixó, quan va arribar a la oficina hi havien faltat 11 empleats, alguns perquè estaven malalts, altres perquè la seua esposa s'havia posat a parir i altres no hi havien donat senyals de vida, ella va començar a pensar que era ja un poc rar que en tot el dia l'únic numero que hi havia vist era el numero 11, però va seguir treballant.
A les 11 de la nit va eixir de la oficina, perquè tenia molt treball hi con la seua mare estava amb el seu fill no es va preocupar, va anar a casa de sa mare amb el mateix taxi de per el mati, hi va arreplegar a el seu fill que ja estava dormint asi que quan va arribar a sa casa li va pagar al taxi 11 euros i va subir a sa casa quan va acostar a el seu fill, li va cridar el seu home que arribaria a les 11 del mati perquè el vol de l'avio s'havia retrasat.
En eixe moment es va adonar que ella es va casar el 11-07-2004, a las 11 de la mañana i que la seua luna de miel va durar 11 dies, que el seu fill va naixer el 4-01-2006 a les 11 de la nit i que tragicament el seu pare va morir el 1-01-2009, en eixe mateix moment es va donar conté que aquell dia era el seu dia de sort.
dimecres, 7 de desembre del 2011
L'amor
Nom:Jean Carlo Manzano Verdesoto
Curs:2ESO A
L'amor
Havia una vegada un xic i una xica que s'estimaven molt.El xic es deia Roberto i la xica Lidia,els dos tenien dihuit añys.Volien fer la seua vida independient,perque es volien molt i volien tindre fills.Pero hi havia un problema,els pares de Roberto eren musulmans.Roberto nomes es podia casar amb la gent de el seu pais i de mateixa religio.Amb Lidia tambe pasava lo mateix pero al contrari.Una nit Roberto l'hi va telefonear l'hi va dir que si es volia anarse amb ell a viure a un poble que ell havia trobat,on ningu els pdria trobar i on es podrien casar.Lidia l'hi va dir que si.L'hi va preguntar quan se aniriem,Roberto va dir que despus-dema,que quedarien en un parc.L'hi va dir que traguera tots els estalvis que tenia al seu banc per a que asi podrien alquilar la casa que ell l'hi havia dit.A la madrugada Drespres del dia van quedar on havien acordat.Va agafar un autobus que els duia al poble,el poble estava cerca de Valencia.La familia es va preocupar i va telefonar a la policia.El xic i la xica van cridar cadascun als seus pares per a dirles que estaven be.L'hi van explicar els motius per que es van anar,pero no els van dir on estaben.Al llarg del temps els dos es van fer majors i van tindre fills i van viure comodament i feliços.
dimarts, 6 de desembre del 2011
Llegendes urbanes. (2ESO-A, 03, ACM)
Un vegada vaig tornar de matinada a la habitació de la meua universitat perquè volia agafar unes coses per a anar-me'n amb a casa del meu nuvi. Vaig entrar i no vaig voler encendre la llum perquè la meua companya estaria dormint y vaig agafar unes cosses i me'n vaig anar.
Quan vaig arribar a casa del meu nuvi, ell estava veient la televisió i per les noticies eixia la meua universitat que estava esperant a que siga la mitja nit per a poder fer-me una festa sorpresa i jo, a mitja nit vaig anar per a que me la feren.
Quan vaig aplegar a la universitat vaig tornar a entrar a la meua habitació, i esta vegada vaig encendre la llum, i vaig descobrir que no era la meua habitació, sinó una enorme banquet que me estaven preparant en una sala enorme, i em vaig quedar bocabadada per la sorpresa, i vam celebrar el meu aniversari, i després una amiga em va dir: "Sort que no vas encendre la llum perquè sinó mos hauries descobert"
El llibre de la jungla. (2ESO-A, 03, ACM)
Un dia que feia molt de fred a una amiga meua se li va acudir una altra idea, que havia sentit a son pare. Nosaltres creiem que era una altra tonteria de les seues el que se li havia ocurrit, però la veritat es que no era cap tonteria perquè una altra amiga meua repassava l'idea, i li va dir a Marta:
-Marta, quantes vegades t'he dit que a Alicia no la pots convidar?
-Moltes vegades, però es que no puc fer-li astò, perquè ella no sabia lo que estava fent aquell dia quan va dir-li a ma mare una mentida que despres vaig acarrear jo amb les conseqüències.
-Però no et dones conte que si la convides va tornar a fer lo mateix?
-Oh! Tranquil·la que jo ja se que em va deixar soles eixe dia per la mentida, però després, em va dir que jo era una de les seues millor amigues però jo no servia per a res. Però la vaig agafar del monyo i li vaig dir que la pròxima vegada fora més educà.
-Doncs, vas fer una bona cosa però no li vas dir: "No he tornat a escoltar alguna cosa com eixa des de fa temps, i no vuic tornar a escoltar-la, perquè jo he obeït a ma mare de no dir paraulotes!"
-I jo se lo vaig dir, però es va estirar i va aclucar els ulls cabrejada!
-Amiga meua- va dir- no eres lo suficient valent com per a tornar a afrontar-te contra ella.
-Però després ella em va dir que va morir la seua gana de tornar a insultar-la. I jo li vaig dir que jo vaig néixer sense eixa gana. I no n'havia vista mai a Alicia tan cabrejada per lo que li acabava de dir, però després em va dir que vaig adoptar-me a que ella era malvada, però en eixe instant jo vaig escapar d'aquella situació perquè no coneixia a Alicia. I em vaig tornar molt trista a ma casa.
-Per això jo he nascut per a ajudar-te i dir-te que no la convides a la teua acampà!
-Amiga meua, mai t'han de voler per lo cruel que eres a l'hora de convidar a gent a la meua acampà. I ten dic una cosa, has tret la meua paciència del meu cos, vaig a convidar-la!
dijous, 24 de novembre del 2011
diumenge, 20 de novembre del 2011
L’aniversari.
Un xiquet anomenat Miquel Àngel anava a fer el seu aniversari, justament el 11-11-11, a més, complia 11 anys i estava segur que anava a ser el millor aniversari de la seua vida per tenir tantes coincidències.
Va anar a comprar les coses que necessitava, va veure els seus amics, en total 11, per convidar-los a l'aniversari, ells li van di que estaven encantats de anar i què volia de regal. Però ell per a quedar bé, com es fa normalment en els aniversaris, va dir que no volia res.
Els amics van plantejar de regalar-li entre tots un mòbil d'última generació, però els costava a cadascú 11 euros i no volien gastar tant i van decidir fer-li ells el mòbil.
Van construir entre tots un mòbil que tenia 11 tecles, 11 pantalles tàctils, 11 grups en l'agenda per a poder classificar a la gent, 11 carpetes per als missatges, 11 cançons que eres les seues preferides, 11 fotos de tots els amics i d'ell i podies xarrar amb 11 persones a la vegada.
El dia del seu aniversari, li van donar el regal a las 11:11 del matí i, just quan Miguel Àngel va obrir el regal, es va quedar tant plasmat de veure tot el que havien fet per ell que es va desmaiar. No es va despertar i els amics ja estaven preocupant-se, però quan van passar 11 hores, va despertar-se i els seus amics ja se n'havien anat a casa. Estava a l'hospital amb molts cables pel seu cos, tanta casualitat al final no era bona perquè va resultar que el dia del seu aniversari dels 11 anys, 11-11-11, el va passar a l'hospital, el mòbil que li havien regalat els amics, al desmaiar-se se li va caure a terra i es va trencar.
Es va adornar que l'11 formava part de la seua existència perquè el seu nom "Miquel Àngel" també tenia 11 lletres i, a més, el seu número preferit era l'onze.
dilluns, 14 de novembre del 2011
dimecres, 9 de novembre del 2011
L'Espant
Tot va ocórrer en una nit freda d'hivern a un camp. El vent bufava de ponent, no hi havia gent al carrer. Sols s'escoltava com anava l'aigua del riu. En la casa de camp hi havia una mare i un xiquet, la mare li va dir que anara al poble a comprar mistos perquè li feien falta per a encendre el foc i així li donaria de menjar.
Quan va eixir de sa casa feia molt de fred, tenia por d'anar al poble a comprar. S'escoltava com es trencaven les branques, els pasos del xic. Al poble hi havia poca llum, quan va arribar, va anar al lloc on venien mistos, va veure que no hi havia ningú, però a la tenda va veure que hi havia llum, però no al venedor.
El xic va eixir de la tenda i es va assentar a un banc a esperar el venedor, però de sobte es van apagar els llums del poble, el xic es va esglaiar i es va posar nerviós. De sobte va veure una llum i pensava que era algú i va cridar:
-Hi ha algú, per favor!
S'adonava que el llum s'apropava i es va esglaiar.
-T'has perdut xiquet?- li va dir l'home que portava una llanterna a la mà.
- No, no m'he perdut.
- I què fas ací de nit i a soles?
- Ma mare m'ha dit que vinguera a comprar mistos per a encendre el foc, però no està l'home que ven els mistos. Em podria acompañar a m'ha casa?
- Si, si que puc!-
L'home li va deixar la jaqueta perquè el xic tenia molt de fred, junts van encaminar-se cap a la casa. Quan ja estaven prop de casa, l'home li va dir:
- Jo de tu aniria en compte amb ta casa perquè caurà.
El xic es va a despertar perquè era un somni. De bon matí, el xic estava pixat i es va caure del llit, va veure un trosset de paper que posava: "Quina sort que no vas estar ací nano."
El xic va eixir de la tenda i es va assentar a un banc a esperar el venedor, però de sobte es van apagar els llums del poble, el xic es va esglaiar i es va posar nerviós. De sobte va veure una llum i pensava que era algú i va cridar:
-Hi ha algú, per favor!
S'adonava que el llum s'apropava i es va esglaiar.
-T'has perdut xiquet?- li va dir l'home que portava una llanterna a la mà.
- No, no m'he perdut.
- I què fas ací de nit i a soles?
- Ma mare m'ha dit que vinguera a comprar mistos per a encendre el foc, però no està l'home que ven els mistos. Em podria acompañar a m'ha casa?
- Si, si que puc!-
L'home li va deixar la jaqueta perquè el xic tenia molt de fred, junts van encaminar-se cap a la casa. Quan ja estaven prop de casa, l'home li va dir:
- Jo de tu aniria en compte amb ta casa perquè caurà.
El xic es va a despertar perquè era un somni. De bon matí, el xic estava pixat i es va caure del llit, va veure un trosset de paper que posava: "Quina sort que no vas estar ací nano."
dimarts, 8 de novembre del 2011
Les pizzes
Hi havia una vegada una jove que acabava de mudar-se a un poblet xicotet amb la seua família, mentre estaven descarregant, una xicona molt amable li va oferir la seua ajuda, en poc temps varen acabar de descarregar-ho tot .
Al dia següent la jove se'n va anar cap al col·legi, pel camí es va trobar amb la xicona que la va ajudar i se'n varen anar juntes cap al col·legi.
Quan va tornar a casa li va dir a sa mare que la xicona vindria eixa nit a sopar i que demanarien pizza.
A les nou i mitja varen tocar al timbre i era la xicona, al cap de mitja hora va arribar "el pizzer" amb les pizzes, sa mare les va arreplegar i, mentre anava pels diners, el xic es va ficar a casa. Quan sa mare tornà li va veure la cara molt palida al xic i es va adonar que tenia uns ullals que li eixien un poc de la boca, de sobte el xic es va llançar i li va mossegar el coll, després se'n va anar a per una altra víctima.
Quan les xicones varen baixar a per les pizzes es varen trobar a la dona morta a la porta de sa casa.
diumenge, 30 d’octubre del 2011
dimecres, 12 d’octubre del 2011
dilluns, 10 d’octubre del 2011
dijous, 6 d’octubre del 2011
La xiqueta enamorada
Hi havia una vegada una xiqueta molt boniqueta que es deia Marieta. Tenia 17 anys, era de família molt humil, aleshores, no podia anar a la universitat, ni traure's el carnet de cotxe, ni comprar-se molta roba…
A ella li agradava molt un xic, Marieta volia que es fixara en ella, l'únic que ella necessitava era comprar-se un vestit molt car i preciós per al dia de la graduació i ell segur que es fixaria.
Marieta treballava en qualsevol tipus de treball, però no guanyava suficients diners per a comprar el vestit. Aleshores una amiga, que no era molt sincera, li va dir:
-Marieta, jo et deixaré els diners.
Marieta, molt contenta, anà i se'n compra el vestit.
El dia de la graduació, ben bonica que anava Marieta, però per tot el que va aconseguir eix dia li va ocórrer una cosa: al seu volgut el van segrestar.
La seua amiga, la que li va deixar els diners, ho havia organitzat tot. Ella va anar pitan a sa casa, es canvia de roba i salvà al seu estimat i van ser feliços per sempre.
2ESOA-20-PSL
A ella li agradava molt un xic, Marieta volia que es fixara en ella, l'únic que ella necessitava era comprar-se un vestit molt car i preciós per al dia de la graduació i ell segur que es fixaria.
Marieta treballava en qualsevol tipus de treball, però no guanyava suficients diners per a comprar el vestit. Aleshores una amiga, que no era molt sincera, li va dir:
-Marieta, jo et deixaré els diners.
Marieta, molt contenta, anà i se'n compra el vestit.
El dia de la graduació, ben bonica que anava Marieta, però per tot el que va aconseguir eix dia li va ocórrer una cosa: al seu volgut el van segrestar.
La seua amiga, la que li va deixar els diners, ho havia organitzat tot. Ella va anar pitan a sa casa, es canvia de roba i salvà al seu estimat i van ser feliços per sempre.
2ESOA-20-PSL
dimecres, 5 d’octubre del 2011
Bitlla la balena
Nom:Jeean Carlo. Cognoms:Manzano Verdesoto
Clase:2esoA
numero:08
Havia una vegada una balena que es deia Bitlla.Bitlla era de color blaucelest, grosseta, bastant llarga i bonica, la veritat. Tenia una boca molt gran,. Bitlla no feia cas a sa mare que es deia Woxter.
Woxter li va posar un braçalet que li havia regalat una balena mascle abans de morir. Deia que eixe braçalet li ensenyava a anar pel bon camí.
Un dia Bitlla anava perduda, no sabia on estava. Deien que una balena bruixa et feia un malefici si passaves pel seu territori, perquè en el seu terreny tenia molt de plàncton. La balena bruixa deien que es deia Ins. Ins la va vore i li va fer el malefici, Bitlla es va notar estranya, va notar que no podia nadar
Bitlla va cridar molt fort a sa mare que la va escoltar i va estar buscant-la i la va trobar. Woxter va vore a Ins, se'n va anar amb la seua filla damunt l'esquena.
Woxter va dur a Bitlla a una balena mascle que es deia Be. Eixa balena deien que sabia curar tos els maleficis amb el seu bastó i els seues botons. Primer ho va intentar amb el seu bastó i els seus botons, però no va funcionar. Bé hauria de donar-se pressa, perquè Bitlla si no es curava en dues hores podria no tornar a nadar. Be se'n va anar a buscar una banana marina, va estar buscant-la durant quaranta cinc minuts, a la fi va trobar la banana. Va tornar molt ràpid on es trobava Billa. La va vore i li va donar la banana, Bitlla es va menjar la banana que hauria de curar-la del malefici. Després d'una hora, va estar millor i va poder nadar.
Sa mare li va dir que havia de fer li més cas i que per eixe camí no tenia que tornar. Des d'aquell dia, Bitlla li va fer cas a sa mare i era millor animal.
Clase:2esoA
numero:08
Havia una vegada una balena que es deia Bitlla.Bitlla era de color blaucelest, grosseta, bastant llarga i bonica, la veritat. Tenia una boca molt gran,. Bitlla no feia cas a sa mare que es deia Woxter.
Woxter li va posar un braçalet que li havia regalat una balena mascle abans de morir. Deia que eixe braçalet li ensenyava a anar pel bon camí.
Un dia Bitlla anava perduda, no sabia on estava. Deien que una balena bruixa et feia un malefici si passaves pel seu territori, perquè en el seu terreny tenia molt de plàncton. La balena bruixa deien que es deia Ins. Ins la va vore i li va fer el malefici, Bitlla es va notar estranya, va notar que no podia nadar
Bitlla va cridar molt fort a sa mare que la va escoltar i va estar buscant-la i la va trobar. Woxter va vore a Ins, se'n va anar amb la seua filla damunt l'esquena.
Woxter va dur a Bitlla a una balena mascle que es deia Be. Eixa balena deien que sabia curar tos els maleficis amb el seu bastó i els seues botons. Primer ho va intentar amb el seu bastó i els seus botons, però no va funcionar. Bé hauria de donar-se pressa, perquè Bitlla si no es curava en dues hores podria no tornar a nadar. Be se'n va anar a buscar una banana marina, va estar buscant-la durant quaranta cinc minuts, a la fi va trobar la banana. Va tornar molt ràpid on es trobava Billa. La va vore i li va donar la banana, Bitlla es va menjar la banana que hauria de curar-la del malefici. Després d'una hora, va estar millor i va poder nadar.
Sa mare li va dir que havia de fer li més cas i que per eixe camí no tenia que tornar. Des d'aquell dia, Bitlla li va fer cas a sa mare i era millor animal.
dijous, 29 de setembre del 2011
Material per a l'alumnat nouvingut
Per tal de treballar el coneixement del valencià en alumnat de nova incorporació, com és el cas d'alguns de vosaltres, tenim
Benvinguts Bàsic, Edit. Bromera. Quadernet i CD.
Valencià Interactiu. Nivell Inicial. Curs multimèdia de valencià.
Vine. Conselleria d'Educació. Materials d'autoaprenentatge.
Benvinguts Bàsic, Edit. Bromera. Quadernet i CD.
Valencià Interactiu. Nivell Inicial. Curs multimèdia de valencià.
Vine. Conselleria d'Educació. Materials d'autoaprenentatge.
diumenge, 25 de setembre del 2011
dimecres, 21 de setembre del 2011
dimarts, 20 de setembre del 2011
Comencem mirant ben lluny
Estem començant un nou curs i hem d'aspirar a arribar a les estrelles. Apunteu ben lluny, segur que podeu arribar.
Benvinguts/des al curs 2011-12
Comencem el curs amb moltes novetats. Tots i totes som nous a l'institut. Hem deixat les nostres respectives escoles i ara estem preparats per a noves experiències. Demaneu ajuda sempre que ho necessiteu. Tot el personal del centre està per ajudar-vos.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)