|
EXERCICIS |
DATA 2ESOA |
DATA 2ESOC |
|
1, 2, 4, 5 |
22/11/12 |
|
|
7, 8, 10, 11 |
27/11/12 |
|
|
15-20 |
28/11/12 |
|
|
22-29 |
29/11/12 |
|
|
Avaluació |
|
|
|
|
|
|
divendres, 22 de novembre del 2013
El Romànic
dimecres, 6 de novembre del 2013
Narració col·lectiva sobre "Els pecats capitals"
dissabte, 15 de juny del 2013
divendres, 24 de maig del 2013
L'emir i els mussols
diumenge, 19 de maig del 2013
RONDALLA.
—Xiques, podríem donar un premi a qui fera al seu marit la burla més gran. De segur, que el premi me'l emportava jo.
—Tu? Ben poc coneixes el meu home —feia Teresa—, jo seria capaç de fer-li creure que s'ha mort.
—I jo— replicava Pepa, que havia iniciat el tema—, al meu el marejaria tant que no sabria ni on para sa casa.
—Doncs jo —digué Loreto—, el meu home el faria passejar-se tot nú per mig del poble.
I es posaren a totes tres.
Quan arriba a casa es troba a la seua dona, que es feia la malalta, i el va enviar al boticari a per la que prenia sempre. Mentrestant, la seua dona agafà un cartell que deia Barberia i el posà damunt la porta i amb una cortina nova. Quan arriba el seu marit i va veure això es va estranyar i va tirar cap a dalt, i després cap a vall. Pegant voltes fins que la dona va traure el cartell, i va aconseguir entrar a sa casa. La dona quan el va veure li va dir de tot, però amb gran esforç aguantant-se les rialles.
Ben a prop, i Teresa, sopaven tranquil•lament quan, de sobte, la dona comença a plorar i a fer crits.
—Ai, , quina desgràcia! Que el meu home s'ha mort?
—Qui s'ha mort? —s'estranyà el marit.
—Tu! Tu!—insistia la dona.
La dona l'agarra pel braç, el fica al llit, li posa els braços sobre el pit i li encasta una estampa de la Mare de entre els dits.
Mentre a casa de i Loreto, quan arriba el marit a casa, la dona l'esperava vestida de dol.
—Joan, vine a vestir-te, posa't la jaqueta i els pantalons, que anem al vetlatori del teu amic.
—Però, qui s'ha mort?
—El teu amic .
Ella tota disposta ,se l'emporta a l'habitació per ajudar-lo a despullar-se. I quan l'home era tot nu, li diu:
—Hala, anem, que ens esperen.
—Però, xica, si no vaig vestit. Com vols que isca al carrer?
—Si que vas vestit, que portes la roba nova, el que fa és que no la veus a causa dels nervis. Vinga, afanya't, que ens trobaran a faltar.
I la dona se'l endugué tot nu al carrer. Quan arriben a casa de , Teresa plorava com una magdalena. I que es passeja per tota la cambra sense roba, fins que el mort que s'adona, va dir:
—Xe, , si no fóra perquè estic mort, jo diria que vas nú.
Les dones esclataren a amb grans crits, aleshores els marits vegeren l'engany. Però encara que es van enfadar, finalment feren les paus.
Catacric catacrac,conte contat,conte .
J-G-M nº10 2ESOC
dimarts, 14 de maig del 2013
Arribada al planeta blau.
dimecres, 8 de maig del 2013
Teotihuacana
Los orígenes de Teotihuacan son todavía objeto de investigación entre los especialistas. Alrededor del inicio de nuestra era, Teotihuacan era una aldea que cobraba importancia como centro de culto en la cuenca del Anáhuac. Las primeras construcciones de envergadura proceden de esa época, como muestran las excavaciones en la Pirámide de la Luna. El apogeo de la ciudad tuvo lugar durante el Periodo Clásico (ss. III-VII d. C.). En esa etapa, la ciudad fue un importante nodo comercial y político que llegó a tener una superficie de casi 21 km2, con una población de 100 mil a 200 mil habitantes. La influencia de Teotihuacan se dejó sentir por todos los rumbos de Mesoamérica, como muestran los descubrimientos en ciudades como Tikal y Monte Albán, entre otros sitios que tuvieron una importante relación con los teotihuacanos. El declive de la ciudad ocurrió en el siglo VII, en un contexto marcado por inestabilidad política, rebeliones internas y cambios climatológicos que causaron un colapso en el Norte de Mesoamérica. La mayor parte de la población de la ciudad se dispersó por diversas localidades en la cuenca de México.
Se desconoce cuál era la identidad étnica de los primeros habitantes de Teotihuacan. Entre los candidatos se encuentran los totonacos, los nahuas y los pueblos dehabla otomangueana, particularmente los otomíes. Las hipótesis más recientes apuntan a que Teotihuacan fue una urbe cosmopolita en cuyo florecimiento se vieron involucrados grupos de diverso origen étnico, como muestran los descubrimientos en el barrio zapoteco de la ciudad y la presencia de objetos provenientes de otras regiones de Mesoamérica, sobre todo de la región del Golfo y del área maya.
Teotihuacan ha sido motivo de interés para las sociedades posteriores al declive de la cultura teotihuacana en Mesoamérica. Sus ruinas han sido exploradas desde la época prehispánica, entre otros, por los toltecas y los mexicas. El descubrimiento de objetos teotihuacanos en los yacimientos arqueológicos de Tula y el Templo Mayor de México-Tenochtitlan así lo confirma. En la mitología nahua posclásica, la ciudad aparece como el escenario de mitos fundamentales como la leyenda de los Soles de los mexicas.
O.A.H
dilluns, 6 de maig del 2013
socials ex. 7; 2ESOC-CSM-21
La cultura olmeca és el nom de la civilització que es va desarrollar durant el Preclàsic Mig. Abarcava des de la part sud-est de l'estat de Veracruz i l'oest de Tabasc.
S'estima que els indicis més antics de la cultura Olmeca son aproximadament del 1200 a.C, i els més recents són aproximadament de l'any 400 a.C. La civilització Olmeca es va constituir principalment al voltant de tres centres ceremonials: San Lorenzo, La Venta i Tres Zapotes, a més de manifestar-se a altres llocs com la Llaguna dels Cerros.
Tenien una religió politeísta, gran nombre dels seus deus estaven relacionats amb l'agricultura, el sol, l'aigua, els volcans,etc.
S'acredita als olmeques la creació del calendari, l'escritura y l'epigrafía, i ho van fer abans que els maies, ja que són els seus avantpassats.
Es coneixen 17 exemplars de Caps Colosals Olmeques que són un exemple de l'escultura monumental i una de les millors representacions artístiques que segurament representaven guerrers o caps. Pesaven tonellades.
Entre els aliments que consumien es trobaven:
-Vegetals: Arbres fruiters com la guabaya i el zapote.
-Carn: Animals com els tapirs, peixos, mariscos i aus aquàtiques. Amb tota probabilitat, criaven abelles per menjar-se la mel.
diumenge, 5 de maig del 2013
ELS MOCHICA
Era una cultura precolombiana que es va expandir entre els anys 100 d.c fins a els
700 d.c. Era una civilització contenporanea a la cultura Nazca que va ocupar la costa
del sur de Perú. Es situaven cronológicament entre la cultura Chavin i la cultura Chimu.
Històicament pertanyen al periode cridat com el dels Mestres artesans, que fou fins al
700 d.c , aquest nom indica el caràcter induntriós i creautiu d'aquesta societat , que en
les figures de ceràmica retrataven les seves vides i les seves creences .Les teoríes
sobre aquesta cultura han sigut descobrides per Huaca Rajada , prop de Chilayo i la causa
de la seva desaparició no és coneix .J-G-M 10 2ESO/C
Exercic 7 de Socials, pàgina 153
2ESOC-DMM- NUM 14 socials
TEOTIHUACANA