divendres, 22 de novembre del 2013

El Romànic

PLA DE TREBALL TEMA 3 “EL ROMÀNIC”
EXERCICIS
DATA 2ESOA
DATA 2ESOC
1, 2, 4, 5
22/11/12


7, 8, 10, 11
27/11/12


15-20
28/11/12


22-29
29/11/12


Avaluació











Enllaços per ampliar el tema


ENLLAÇOS

clio.rediris.es/fichas_arte/indice.htm

Art romànic

Pintura romànica


PEL·LÍCULES
Les Croades, dirigida per C. B. DeMille, 1935.
El falcó i la fletxa, dirigida per J. Tourneur, 1950.
El senyor de la guerra, dirigida per F. J. Schaffner, 1965.
Perceval el gal, dirigida per E. Rohmer, 1978.
Los pilares de la Tierra, sèrie de TV, 2010.
Excalibur, dirigida per J. Boorman, 1981.
NOVEL·LES
ECO, U. El nom de la rosa.
FOLLET, K. Els pilars de la Terra.
JENNINGS, G. Falcó.
PLAIDY, J. El cor del lleó.
SCOTT, W. Ivanhoe.
SCOTT, W. El talismà.
STEVENSON, L. R. La fletxa negra.
OBRES DE DIVULGACIÓ
Bango, I. El arte románico. Historia 16, 1989.
Le Goff, J. La Edad Media explicada a los jóvenes. Paidós, 2007.
Leriche-Andrieu, F. Iniciación al arte románico. Ediciones Encuentro, 1985.
Valdeón, J. La Alta Edad Media.La Baja Edad Media. Anaya, 1995.
PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES
Claramunt , S. y otros. Historia de la Edad Media. Ariel, 1997.
Dub y, G. Europa en la Edad Media. Paidós, 1986.
Durliat , M. El arte románico. Akal, 1992.
Ladero , M. Á. Las Cruzadas. Destino, 1974.
Ladero , M. Á. Historia universal. Edad Media. Vicens Vives, 1992.
Sureda , J. La Edad Media. Románico. Gótico. Planeta, 1985.


divendres, 24 de maig del 2013

L'emir i els mussols


Comenta la lectura
1 Per què la gent abandonava l’emirat de Batà?
2 Per quin motiu el príncep arribà a un poble abandonat? Quines característiques
indiquen que, efectivament, està abandonat?
3 Per què el mussol pare de la núvia demana un poble com a present de boda?
4 Quin perill veu el príncep en la conversa dels mussols que el fa canviar
d’actitud?
Descobrix-ne la forma i l’estructura
5 Respon:
a) En quin espai i en quin temps tenen lloc els fets?
b) Quins personatges hi intervenen?
c) El narrador participa en els fets?
d) Hi ha cap fragment descriptiu? Quin?
e) I cap diàleg?
Treballa amb les paraules
6 Quines paraules del text s’inclourien en el camp semàntic de la paraula emir?
7 Com s’anomena el territori que governa...
un emir: emirat – un comte: – un príncep:
un duc: – un rei: – un baró:
un califa: – un emperador: – un prior:
8 Relaciona cada paraula amb el seu significat.
rebost lloc on ponen ous els ocells
heura armari per a guardar-hi menjar
ampit planta enfiladissa
niu fre del cavall
brida replà a la part inferior de la finestra
Busca informació
9 El conte que has llegit té moltes semblances amb les faules. Busca’n informació
en una enciclopèdia o en Internet i realitza les activitats.
a) Quines característiques de les faules presenta aquest conte?
b) Quines faules coneixes?
Reflexiona sobre el text
10 Quina lliçó moral es pot extraure d’aquest conte?

diumenge, 19 de maig del 2013

RONDALLA.

ELS ENGANYS DE LES DONES.

 

Conten que a Santa Pola hi havia tres matrimonis, veïns i amics de tota la vida. Els marits,               ,          , i          , eren molt bons homes, però poc espavilats. Les dones, Pepa, Teresa i Loreto, un dia que es van reunir, i xerrant que estaven, Pepa va dir:
—Xiques, podríem donar un premi a qui fera al seu marit la burla més gran. De segur, que el premi me'l emportava jo.
—Tu? Ben poc coneixes el meu home —feia Teresa—, jo seria capaç de fer-li creure que s'ha mort.
—I jo— replicava Pepa, que havia iniciat el tema—, al meu           el marejaria tant que no sabria ni on para sa casa.
—Doncs jo —digué Loreto—, el meu home el faria passejar-se tot nú per mig del poble.
I es posaren a           totes tres.


Quan arriba           a casa es troba a la seua dona, que es feia la malalta, i el va enviar al boticari a per la           que prenia sempre. Mentrestant, la seua dona agafà un cartell que deia Barberia i el posà damunt la porta i amb una cortina nova. Quan arriba el seu marit i va veure això es va estranyar i va tirar cap a dalt, i després cap a vall. Pegant voltes fins que la dona va traure el cartell, i va aconseguir entrar a sa casa. La dona quan el va veure li va dir de tot, però amb gran esforç aguantant-se les rialles.
Ben a prop,           i Teresa, sopaven tranquil•lament quan, de sobte, la dona comença a plorar i a fer crits.
—Ai,           , quina desgràcia! Que el meu home s'ha mort?
—Qui s'ha mort? —s'estranyà el marit.
—Tu! Tu!—insistia la dona.
La dona l'agarra pel braç, el fica al llit, li posa els braços sobre el pit i li encasta una estampa de la Mare de           entre els dits.
Mentre a casa de           i Loreto, quan arriba el marit a casa, la dona l'esperava vestida de dol.
—Joan, vine a vestir-te, posa't la jaqueta i els pantalons, que anem al vetlatori del teu amic.
—Però, qui s'ha mort?
—El teu amic         .
Ella tota disposta ,se l'emporta a l'habitació per ajudar-lo a despullar-se. I quan l'home era tot nu, li diu:
—Hala, anem, que ens esperen.
—Però, xica, si no vaig vestit. Com vols que isca al carrer?
—Si que vas vestit, que portes la roba nova, el que fa és que no la veus a causa dels nervis. Vinga, afanya't, que ens trobaran a faltar.
I la dona se'l endugué tot nu al carrer. Quan arriben a casa de          , Teresa plorava com una magdalena. I           que es passeja per tota la cambra sense roba, fins que el mort que s'adona, va dir:
—Xe,          , si no fóra perquè estic mort, jo diria que vas nú.
Les dones esclataren a           amb grans crits, aleshores els marits vegeren l'engany. Però encara que es van enfadar, finalment feren les paus.



Catacric catacrac,conte contat,conte          .                 

 

J-G-M nº10 2ESOC

dimarts, 14 de maig del 2013

Arribada al planeta blau.


Comenta la lectura
1 Qui eren els habitants d’Aigua, segons el text?
2 Com eren les temperatures a Aigua en èpoques passades?
3 Indica l’afirmació correcta respecte a l’origen dels canvis que va experimentar Aigua.
a) Una invasió d’uns éssers provinents d’un altre planeta.
b) Desastres naturals incontrolables.
c) Les activitats que duien a terme els antics pobladors.
4 Completa el quadre amb informació del text.
Causes de la destrucció d’Aigua Efectes que tingueren
Poc control sobre els avanços científics
Lluita pels principals recursos
La ciència al servei de la guerra
5 De quin planeta creus que parla el text en realitat? Per què ara es diu Aigua?
6 Per què penses que en el text s’afirma que la gran guerra final fou la més
curta de totes?
7 Escriu una citació del text on es faça referència a cada un dels problemes
següents:
Desaparició d’espècies: La fauna i la flora eren molt variades.
Superpoblació:
Perill nuclear:
Desforestació:
Calfament global:
Desertització:
Descobrix-ne la forma i l’estructura
8 Quina d’aquestes afirmacions creus que explica millor l’estructura del text?
a) Tot el text és narratiu: conta l’evolució d’Aigua fins a la gran guerra final.
b) En la primera part es descriu com era el planeta; en la segona es conta com s’hi van produir     els canvis.
c) En tot el text es descriu com era Aigua abans.
Treballa amb les paraules
9 Relaciona cada paraula del text amb el sinònim corresponent.

                         ràpid
exponencial    lent
                         inesperat

                aspecte
fesomia grandària
               composició

                       encariment
exhauriment acabament
                      creixement

10 A quines fonts d’energia es fa referència quan es parla de “formes d’energia orgàniques”: a les renovables o a les no renovables? Posa’n exemples.
Busca informació
11 En l’activitat 7 es fa referència a alguns problemes que afecten el món actual.
Busca en Internet “problemes globals” i anota’n d’altres que no s’hi esmenten. Després, breument, explica en què consistixen.
12 En el text, encara que no se cita com a tal, s’al·ludix al canvi climàtic. Busca’n informació en Internet i digues:
a) Factors humans que el provoquen en l’actualitat.
b) Causes no humanes que el poden provocar.
c) Exemples de canvi climàtic en el passat.
Reflexiona sobre el text
13 En el text s’afirma que els habitants d’Aigua eren éssers intel·ligentíssims, però que, malgrat això, provocaren una gran guerra final. Et sembla comprensible que una cosa així puga ocórrer? Raona-ho.

dimecres, 8 de maig del 2013

Teotihuacana

Los orígenes de Teotihuacan son todavía objeto de investigación entre los especialistas. Alrededor del inicio de nuestra era, Teotihuacan era una aldea que cobraba importancia como centro de culto en la cuenca del Anáhuac. Las primeras construcciones de envergadura proceden de esa época, como muestran las excavaciones en la Pirámide de la Luna. El apogeo de la ciudad tuvo lugar durante el Periodo Clásico (ss. III-VII d. C.). En esa etapa, la ciudad fue un importante nodo comercial y político que llegó a tener una superficie de casi 21 km2, con una población de 100 mil a 200 mil habitantes. La influencia de Teotihuacan se dejó sentir por todos los rumbos de Mesoamérica, como muestran los descubrimientos en ciudades como Tikal y Monte Albán, entre otros sitios que tuvieron una importante relación con los teotihuacanos. El declive de la ciudad ocurrió en el siglo VII, en un contexto marcado por inestabilidad política, rebeliones internas y cambios climatológicos que causaron un colapso en el Norte de Mesoamérica. La mayor parte de la población de la ciudad se dispersó por diversas localidades en la cuenca de México.

Se desconoce cuál era la identidad étnica de los primeros habitantes de Teotihuacan. Entre los candidatos se encuentran los totonacos, los nahuas y los pueblos dehabla otomangueana, particularmente los otomíes. Las hipótesis más recientes apuntan a que Teotihuacan fue una urbe cosmopolita en cuyo florecimiento se vieron involucrados grupos de diverso origen étnico, como muestran los descubrimientos en el barrio zapoteco de la ciudad y la presencia de objetos provenientes de otras regiones de Mesoamérica, sobre todo de la región del Golfo y del área maya.

Teotihuacan ha sido motivo de interés para las sociedades posteriores al declive de la cultura teotihuacana en Mesoamérica. Sus ruinas han sido exploradas desde la época prehispánica, entre otros, por los toltecas y los mexicas. El descubrimiento de objetos teotihuacanos en los yacimientos arqueológicos de Tula y el Templo Mayor de México-Tenochtitlan así lo confirma. En la mitología nahua posclásica, la ciudad aparece como el escenario de mitos fundamentales como la leyenda de los Soles de los mexicas.

O.A.H 

dilluns, 6 de maig del 2013

socials ex. 7; 2ESOC-CSM-21

 La cultura olmeca és el nom de la civilització que es va desarrollar durant el Preclàsic Mig. Abarcava des de la part sud-est de l'estat de Veracruz i l'oest de Tabasc.

S'estima que els indicis més antics de la cultura Olmeca son aproximadament del 1200 a.C, i els més recents són aproximadament de l'any 400 a.C. La civilització Olmeca es va constituir principalment al voltant de tres centres ceremonials: San Lorenzo, La Venta i Tres Zapotes, a més de manifestar-se a altres llocs com la Llaguna dels Cerros.

Tenien una religió politeísta, gran nombre dels seus deus estaven relacionats amb l'agricultura, el sol, l'aigua, els volcans,etc.

S'acredita als olmeques la creació del calendari, l'escritura y l'epigrafía, i ho van fer abans que els maies, ja que són els seus avantpassats.

Es coneixen 17 exemplars de Caps Colosals Olmeques que són un exemple de l'escultura monumental i una de les millors representacions artístiques que segurament representaven guerrers o caps. Pesaven tonellades.

Entre els aliments que consumien es trobaven:

     -Vegetals: Arbres fruiters com la guabaya i el zapote.

     -Carn: Animals com els tapirs, peixos, mariscos i aus aquàtiques. Amb tota probabilitat, criaven abelles per menjar-se la mel.

diumenge, 5 de maig del 2013

ELS MOCHICA

ELS MOCHICA.
 
Era una cultura precolombiana que es va expandir entre els anys 100 d.c fins a els
700 d.c. Era una civilització contenporanea a la cultura Nazca que va ocupar la costa
del sur de Perú. Es situaven cronológicament entre la cultura Chavin i la cultura Chimu.
Històicament pertanyen al periode cridat com el dels Mestres artesans, que fou fins al
700 d.c , aquest nom indica el caràcter induntriós i creautiu d'aquesta societat , que en

les figures de ceràmica retrataven les seves vides i les seves creences .Les teoríes

sobre aquesta cultura han sigut descobrides per Huaca Rajada , prop de Chilayo i la causa

de la seva desaparició no és coneix .
 
J-G-M 10 2ESO/C

Exercic 7 de Socials, pàgina 153

CULTURA OLMECA

El terme "olmeca" signifca en llengua náhuatl "gent del pais del hule (goma)" LA cultura olmeca és a menut considerada una "cultura mare" per a posteriors cultures meso americanes.  Esta civiització va emergir i dominar entre 1200 i 400 a.C, y pareix que va va ser la primera civlització mesoamericana en desarrolar un  sistema d'escriptura jeroglífica per al seu llenguatge, l'exemple més recent data del 360 aC

Els olmeques van ser un poble que va ocupar una petita extensió del territori de Mesoamèrica. Els inicis de la seva cultura es produeixen al voltant de l'any 1250 aC i acaben aproximadament pels voltants de l'any 500 aC. El territori d'aquesta cultura es caracterizava per riques planures fluvials i crestes de colines baixes amb volcans. La ciutat olmeca més antiga registrada es la San Lorenzo (1500 aC aprox.) situada a la conca del riu Coatzacoalcos

 Aquest poble va ser, potser, el que va originar el joc de la pilota tant prevalent entre les cultures posteriors de la regió. Les principals formes artístiques del Olmeques que sobreviuen a pesar dels segles son les monumentals obres lítiques y petites obres fetes de pedres precioses. 

JJSV-22-2esoC

2ESOC-DMM- NUM 14 socials

TEOTIHUACANA

   Teotihuacan és el nom que es dóna a la que va ser una de les majors ciutats de Mesoamérica durant l'època prehispánica.
    Els orígens de Teotihuacan són encara objecte d'investigació entre els especialistes. Al voltant de l'inici de la nostra era, Teotihuacan era un llogaret que cobrava importància com a centre de culte a la conca del Anáhuac.
    Les primeres construccions d'envergadura procedeixen d'aquesta època, com mostren les excavacions a la Piràmide de la Lluna.
    El declivi de la ciutat va ocórrer al segle VII, en un context marcat per inestabilitat política, rebel·lions internes i canvis climatològics que van causar un col·lapse en el Nord de Mesoamérica.
     La major part de la població de la ciutat es va dispersar per diverses localitats a la conca de Mèxic...

2ESOC-DMM- NUM 14 socials

Socials ejercici 7 pagina 153

Exercici 7 Internet. 2ESOC-VLS-13

CIVILITZACIÓ TOLTECA


Els tolteq
ues van ser un poble indígena mexicà que va dominar la regió central de Mèxic entre el segle X i el segle XII. La seva llengua, el nàhuatl també era la llengua dels astequesOriginalment eren una tribu nòmada i guerrera. 
Es van establir al centre de Mèxic formant un imperi governat a la ciutat de Tula (o Tollan), la capital de l'imperi. L'any 975 dC, els guerrers tolteques de Tula, van viatjar a Veracruz, on van derrotar els Maies i posteriorment s'establiren al Yucatán.
Van tindre molt de talent per construir temples. La seua influència es va estendre per tota Mesoamèrica durant l'era post-clàssica.
La influència tolteca sobre el poble maia del Yucatán va ser considerable, i es pot evidenciar a la ciutat de Chichen Itza. Alguns objectes de ceràmica tolteques s'han trobat fins i tot a Costa Rica. Els tolteques s'han fet famosos a les dècades passades mitjançant l'escriptor Carlos Castañeda.

7 de Socials

Els olmeques van ser un poble que va ocupar una petita extensió del territori de Mesoamèrica. Els inicis de la seva cultura es produeixen al voltant de l'any 1250 aC i acaben aproximadament pels voltants de l'any 500 aC La ciutat olmeca més antiga registrada es la San Lorenzo (1500 aC aprox.) situada a la conca del riu Coatzacoalcos en l'estat mexicà de Veracruz. L'inici de la cultura olmeca va ser a San Lorenzo, on va començar al voltant del any 1150 aC, època de la daten la majoria de les escultures i elements arquitectònics que caracteritzen a la cultura olmeca i que actualment es troben allà.

diumenge, 24 de març del 2013

Li Wu. Adaptat de Secrets de nits. Àlvar Masllorens.

Comenta la lectura
1 On ocorren els fets narrats? En quin temps?
2 Quina habilitat tenia el jove Li Wu? De qui l’havia apresa?
3 Què més li havia ensenyat aquesta persona?
4 Què va ocórrer quan la fama de Li Wu arribà a l’emperador?
5 Què li exigia aquest cada dia?
6 Què enyorava Li Wu quan vivia reclòs a palau?
7 Com aconseguí alliberar-se de l’esclavitud a què estava sotmés?
8 Els adjectius següents es poden aplicar a Li Wu. Justifica per què a partir de la informació que dóna el text.
sensible – destre – enyoradís – conegut
9 Es pot afirmar que l’emperador era insensible? Raona la resposta.
10 Amb quina d’aquestes afirmacions estàs d’acord? Explica per què.
a) L’alliberament final de Li Wu sols s’aconseguix en la seua ment, gràcies a la seua imaginació.
b) L’alliberament és real, fruit d’un fet meravellós.
Descobrix-ne la forma i l’estructura
11 Completa el quadre de l’estructura del text.
Plantejament Línies:
Nus Línies:
Desenllaç Línies:
Treballa amb les paraules
12 Busca en el text un sinònim d’aquestes paraules:
habilitat: caminant: tros:
voltants: impregnats: reclòs:
13 Busca en el text les paraules que formen part del camp semàntic de la pintura.
14 Amb quines paraules es descriu l’estat d’ànim de Li Wu quan es troba reclòs a palau?
Busca informació
15 Gràcies a la pintura d’un paisatge, Li Wu aconseguix alliberar-se. En la història de l’art hi ha grans pintors de paisatges. Formeu grups i busqueu en Internet quadres de paisatges dels pintors següents. Després, elaboreu una
presentació en PowerPoint amb les imatges que seleccioneu tot indicant el nom de l’autor, el títol de l’obra i l’època en que es va pintar.
Vermeer, Van Gogh, Monet, Renoir, Cézanne, Antonio López, Joaquim Sorolla.
Reflexiona sobre el text
16 Creus que l’art (pintura, música, literatura...) pot ser un vehicle perquè una
persona es puga sentir plenament realitzada? Raona-ho.

L'artefacte

Comenta la lectura
1 On apareix l’artefacte?
2 Com és el poble on apareix?
3 Per què aquesta aparició es convertix de seguida en el tema del dia?
4 Per quin motiu quasi tot el món l’havia vist?
5 Quan queda al descobert l’interior de la màquina, què s’hi pot veure?
6 A quins personatges del poble s’al·ludix en el text?
7 Enumera tot allò que la gent del poble pensa que pot ser l’artefacte.
8 Com creus que pot haver arribat al poble?107
9 Què penses que pot ocórrer al poble després de l’aparició de la màquina dels contes?
Descobrix-ne la forma i l’estructura
10 Relaciona cada tema amb la part de l’estructura en què es tracta.
Especulacions de la gent sobre què pot ser la màquina
De sobte, l’interior de la màquina queda al descobert
Aparició d’una màquina estranya
L’artefacte no és una altra cosa que una màquina de contes
S’estén la idea que pot ser un caixer automàtic
Treballa amb les paraules
11 Què signifiquen aquestes expressions?
Escampar el poll
Quedar-se la boca badada
Bufetada visual en tecnicolor
12 Copia els mots del text que pertanyen als camps semàntics següents.
Màquines
Comerços
13 De quin tipus són les paraules següents? Indica-ho per mitjà de fletxes.
Zum-zum ooohhh!
metàfora
onomatopeia
comparació
interjecció
Escriu les paraules que sàpies de cada un dels tipus que has relacionat.
Busca informació
14 A classe, feu una pluja d’idees amb el títol dels contes clàssics que coneixeu.
Després, busqueu en Internet qui en fou l’autor o el recopilador.
Reflexiona sobre el text
15 “Els contes, siga quin siga el tema que tracten i l’enfocament que se’n faça,
sempre reflectixen actituds, inquietuds, costums, temors... de les persones.”
Creus que aquesta afirmació és certa? I si els personatges són animals?
16 En la lectura, tot i que gira al voltant d’una màquina estranya, quines pinzellades
sobre el món de les persones se’ns oferixen?

diumenge, 10 de març del 2013

Maria vol amics

MARIA VOL AMICS

La mare de Maria para taula. De seguida, escudella l’arrós a la cubana, s’eixuga les mansa amb el davantal i diu en un xiu-xiu::
-Bon profit.
El pare, amb la boca amb caramull d'arròs, contesta per un badall a la boca:
-Mmmmmofit!
Això vol dir “Bon profit, però amb la boca plena.
Maria mira el plat durant una estona. Després, deixa la cullera damunt de la taula i diu:
-No tic fam, mare.
La mare torna a eixugar-se les mans. Després, pregunta mentre ompli un got d’aigua:
-Tens mal de panxa?
- No.
-Has esmorzat tard o què?
-Tampoc… És que estic tan grossa… Fins i tot, diuen que estic com una vaca.
El pare deixa caure un puny damunt de la taula, POOOMM!, serra els
queixals i diu amenaçador:
-Digues qui t’ha dit “vaca”, que li enfile els paps i li arranque el cap de
quatre bescollades.
Maria amaga el coll entre els muscles, fa cara d’ovella ofegada i contesta
d’un singlot:
-M’ho diuen tots…

Aquesta vesprada, Maria travessa el pati de l’escola i passa pel costat de les companyes seleccionades, que s’entrenen al bàsquet.
- Vinga, va! Moveu les cames, que sembleu tortugues!-deia Mercè, la mestra d’Educació Física.
Maria seu al banc de fusta. De sobte, li ve la temptació de xuclar un dels caramels de menta que es comprà ahir a la botiga “El lledoner màgic”.
Mentre desembolica el paper del caramel veu, de cua d’ull, que s’apropa el més gros de l'escola:Joan Miquel.
-Què fas?- pregunta el xiquet.
-Pssé! Mire i prou.
-Tu no jugues?
-No…

Joan Miquel no perd d’ull el caramel de menta.
-Jo tampoc jugue al futbol sala… Diuen que estic massa gros i que no còrrec gens, a més no sé jugar de porter ni de res.
El xiquet es deixa caure a plom damunt del banc de fusta, al costat de Maria. Es frega els ulls entre la gent que s’entrena al pati de l’escola.

-M’agradaria jugar en un equip- diu.
-I a mi…-contesta Maria-.
-Però la mestra mai no em posa en cap llista.
-Potser a tu tampoc no t’apunten perquè com estàs tan…tan…
-Grossa! Això ja m’ho sé de memòria!
Avui, després de l’esplai, Mercè trau un altre paperet i llig el nom dels que seran de l’equip de voleibol. En acabar, Maria pregunta:
-Jo no puc jugar?
La mestra la mira de dalt a baix.
- Si t’entrenes més, potser t’apunte a l’equip d’handbol.

Però Sara Marqués, la que juga tots els campionats perquè és alta, forta i prima, li diu a ran de l’orella:
- Si no t’aprimes no t’apuntarà en cap equip, ja ho veuràs.

La mestra reparteix les samarretes blaves i blanques de voleibol, una a una, amb tota la cerimònia. Maria, trista, recula en direcció al banc. Ni tan sols té gana d’esmorzar i això que l’entrepà ve a caramull de xocolate.

Joan Miquel, assegut al banc, reinfla les galtes i mastega amb deliri un bon mos del seu entrepà de pernil i formatge.
- Tampoc no t’han apuntat al voleibol.
-Tampoc.
Al mateix costat del banc, un nanet escarransit i rascanyós que porta la candela penjada, fa un clot a terra. De sobte s’atura, mira Joan Miquel i Maria i diu per clavar-se amb ells:
-Esteu més grossos que una bufa!
I de seguida, fa una riallada i continua gratant a terra.
Joan Miquel s’engul l’últim mos d’entrepà i diu:
-Ahir, a Telecinco, van eixir unes gotetes que, si te les prens, t’aprimes.
-Això és veritat? –pregunta Maria.
- Jo ho vaig veure…
-Com es diuen les gotetes?
- D’això no me’n recorde.

A l’eixida de l’escola, Maria s’enfila en direcció a la farmàcia que hi ha al costat de sa casa. Marina Puigcerdà, la farmacèutica, talla trossos de cartó d’unes capses de medecines.
-Ui! On va la meua xica preciosa?- pregunta sense parar de tallar-ne.
Maria fa puntelletes, fica els colzes al taulell i diu a cau d’orella:
-Quant valen les gotes que, si te les prens, t’aprimes?
-Quines gotes?
-Les que eixiren ahir a Telecinco…

Més tard a casa, la mare de Maria entra a casa enfadada. Deixa la bossa de creïlles a la cuina i s'encara a la filla.
- Quines gotetes volies tu de la farmàcia?

La xiqueta sent com una onada de sang calenta li puja a les galtes i contesta mastegant-se les paraules, una a una:
-De les que valen per a aprimar…
-Si em lleve l’espardenya et donaré jo gotetes per a aprimar, però de les que calfen bona cosa.

Més tard entra el pare per la porta amb el periòdic en la mà:
-Què diu la meua filla bonica?

Aleshores , Maria deixa caure una llàgrima llarga i filosa per cada galta.
-La mare m’ha renyat…
-Per què?
-Perquè he anat a la farmàcia…Volia saber si és veritat que hi ha gotes per a aprimar-se.

En acabar de sopar, mentre Maria es posa el pijama la mare li fa un escoltet al pare. Ell la mira amb molta atenció i fa cabotades com dient que sí. Tot aixó ho veu la xiqueta que treu el cap per la porta i escorcolla tot el que pot dels seus pares.

Al dia següent la mare de Maria la duu amb el cotxe a l’escola, però de sobte canvia de direcció:
-On anem?-pregunta la xiqueta.
-A cal metge.
Anaren a cal doctor Jordi Estellés.
-Què li passa?-Interrogà el metge.
-Està molt grossa i ella volia aprimar-se amb unes gotes que anunciaren a Telecinco fa dos dies.
-Per sort tinc un potet…
De seguit, la pesa, la mesura, l'ausculta, ... I calcula que ha de prendre’s tres gotetes amb cinc culleradetes d’aigua al dia.
-No et quedaràs prima com tu vols, però dins de dos mesos parlem.- comentà el metge.
-No puc esperar tant!!!
-Dons t’haurem de posar a règim…
-Com?!?! Ni en broma!
-Si vols aprimar-te hauràs de menjar deu fruites al dia i sols un dia a la setmana alguna cosa de proteïnes amb poca quantitat. Ho sent, tu ho has volgut.
-D’acord li faré cas.

Al dia següent, a l'anar a l’escola, s’endugué tres peces de fruita: Dues pomes i un kiwi. Tot el món es sorprengué al veure que Maria menjava fruita. Tots deien:
COM?.

Al cap de dues setmanes, Maria hi havia rebaixat algun centímetre de panxa. Ja no li tornaven a dir grossa com una vaca mai més. Ella li ho recomanà al seu amic Joan Miquel.

Al cap d’un mes es trobava esvelta i deixa la dieta, però continuà amb les tres gotetes. A les dues setmanes tornava a trobar-se grossa “com una vaca”. Tot el món li ho tornà a dir. De nou es deprimí. Tornaren a cal doctor Jordi Estellés i preguntà Maria:
-Ara què? Estic fent tot el que em va dir.
-Segur que ho has vet malament. Has de fer dieta i gimnàstica.
-D’acord. Però puc entrenar per a poder jugar al bàsquet?
-Clar! Això sempre, quant més millor.
-Adéu, gràcies.
-Fins un altre dia.

Al cap de dues setmanes es veia la més prima i forta de tota l’escola.
Tornà a parlar amb Joan Miquel, l'acompanya diverses voltes a cal doctor Jordi Estellés que li recomanarà el que ha de fer per a aprimar-se.

Al curs següent, Maria i Joan Miquel anaren a pregar-li a Mercè si els admetia a l’equip de bàsquet de l’escola. Si els deixava, podien demostrar que estaven preparats fent una prova amb la resta de l’equip.
Els van aprovar. Jugaren el Campionat d’Escoles Provincial. El seu primer partit va ser contra els de Muro d’Alcoi.
Al final del quart quart del partit la cosa anava empatada: 67/67.
Faltaven deu segons per al final, Joan Miquel fent-li una fantàstica assistència a Maria va
fer que encistellada de triple, col·locant la seua escola al cap de la classificació del campionat.
Al final del campionat, Xixona i Alcoi estaven empatats amb catorze triomfs cadascun.
El partit semblava d'allò més emocionant, i així va ser. El primer i el segon quart: empatats. El tercer el guanyà Alcoi per dos dobles d'avantatge.
El partit estava molt emocionant. En el quart quart es decidiria tot. Unes jugades magistrals entre Maria, Joan i Sara Marqués van fer que l’equip de Xixona s’apuntara cinc tants que van fer que eixirem com a campions provincials absoluts.
El camí va ser llarg, però va merèixer la pena: l’equip de Xixona tenia dos components més, benvolguts i respectats, encara que hi tingueren alguns quilets de més. El trofeu de campions va fer que s’uniren tots.

Fosc, tren, pluja i llum.

Historia premi sambori

Fosc, tren, pluja i llum.

Un dia com qualsevol ,estava en ma casa, en la meua habitació, i em va entrar fam.
Em vaig alçar a veure què hi havia de menjar.
Vaig sentir un tremolor, com un mareig...
Vaig caure al terra, i vaig sentir el colp. Estava inconscient, ho veia tot negre. Em vaig espantar, era com si estiguera dormint, un somni.
De sobte, el color va canviar, ja no es veia negre, ara es veia blanc!
Blanc intermitent, parpellejant. El meu cap va començar a sentir veus, veus tranquil·litzants, eco...
Poc després, el soroll de la pluja, la pluja freda d'un dia d'hivern. A continuació un soroll conegut, molt conegut.
Era el soroll d'un tren, el mateix soroll del tren que passa per d'avant de ma casa tots els matins. La pluja no parava, però cada vegada era més dèbil...
Altra vegada tot fosc, feia fred...
Una vegada més, més fort que mai, el soroll de la pluja i del tren.
Tot va parar en un instant.
Ja no s'escoltava res, tot silenci. El temps no parava, seguia el seu ritme, com sempre, però no sabia on estava ni perquè.
-Hola? M'escoltes? Contesta per favor!
Un xiquet molt estrany, de mirada transparent va aparèixer.
-Hola? On estic? Què ha passat? Qui eres tu? - Vaig dir molt confusa davant d'aquesta situació.
-Em diuen Julio, t'he trobat ací, estaves inconscient. - Va dir mirant-me incòmodament.
Em vaig incorporar.
-Què feies per ací? Fa molt mal temps i és perillós, molta gent apareix per ací com tu però no sabem com... - Va dir amb un somriure irònic.
-Perillós? Perillós, per què?
-Aquesta es l'antiga via del tren, a vegades passa pel túnel.
- Un tren? - Vaig dir al veure que tot concordava amb el meu somni anterior.- Tot açò es molt estrany, jo estava en ma casa, crec recordar i... ,no sé com estic parlant
amb un desconegut enmig d'una via de tren.
- Tens raó anem-nos-en de la via, afanyat, anem al meu refugi, no està lluny.
Julio, aquest personatge tan estrany, em va guiar fins un refugi, no era molt gran, bàsicament tenia un sostre, les parets, dos cadires i poc més.
Però... una cosa em va cridar l'atenció. Hi havien milions de fotografies, infinites, cadascuna d'una persona diferent, les vaig observar totes amb deteniment, la majoria eren persones ja majors, una d'elles em va cridar molt l'atenció, em resultava familiar... Una dona d'uns 47 anys amb uns ulls molt expressius. Sí,era ma mare.
Molt estranyada li vaig dir a el noi que tenia prop de mi.
-Julio... Qui és aquesta dona?
-Dons... - Va improvisar nerviosament.- és una coneguda que va morir fa 2 anys.
Exacte, era ma mare, sense cap dubte.

Vaig despertar. Tot açò havia sigut un somni, visió o... realitat.
Seguia en la meua casa,enmig del corredor, els meus pòmuls rojos i els meus cabells brillants seguien en el mateix lloc.
Segurament m'hauria colpejat contra alguna cossa i hauria perdut la consciència.
Em vaig submergir en un somni, un somni molt real...
Vaig recordar tot el somni, vaig recordar a ma mare. Una llàgrima em va caure.

Un dia de l'hivern, mon pare, ma mare i jo vam anar a passar un dia en el camp.
Aparcarem el cotxe i baixarem amb les cantimplores i motxilles. Van passar unes quantes hores i ja estàvem cansats, així que vam parar a descansar.
Vam menjar, mon pare i jo ens vam quedar assentats damunt d'una roca i ma mare es va anar de passeig, però van passar les hores i ma mare encara no hi havia tornat.
Molt preocupats vam anar a buscar-la, la vam trobar inconscient, s'havia colpejat contra una roca, mentre baixava una costera. La vam portar a l'hospital més proper.
Els metges no ens van donar bones notícies, va estar en coma. Però va despertar,ens va contar que mentre que estava inconscient va somiar que estava davant d'una via
de tren, que va sentir la pluja, el soroll del tren, va veure les llums intermitents i dins del somni va despertar. Un xicot la va despertar i la va portar a un refugi per a descansar,va dir que hi havien fotos de persones...
A les dues hores ma mare va morir.

-Ding-dong!

-El timbre,qui serà?
-Sí? Qui és?
- Sóc Julio,vaig a pujar.
Julio? No podia ser, era un somni!
-Ding-dong!
Aquesta vegada es la porta. Vaig sentir la presència del dimoni, molt forta.
Sense parar-me a pensar,vaig obrir la porta per curiositat.
Sí,era ell. No va dir ni una paraula. Sols em va mirar, tan intensament com dolorosa. Vaig tancar la porta de seguida, per por.
Vaig tornar a caure,vaig perdre la consciencia.
Tot fosc, pluja, un tren,llum parpellejant...
Vaig despertar, a les dues hores vaig morir.
Ara estic ací, la meua ànima es troba tancada per a sempre dins d'una foto, junt a milions d'altres ànimes.