Hi havia una vegada una xiqueta molt boniqueta que es deia Marieta. Tenia 17 anys, era de família molt humil, aleshores, no podia anar a la universitat, ni traure's el carnet de cotxe, ni comprar-se molta roba…
A ella li agradava molt un xic, Marieta volia que es fixara en ella, l'únic que ella necessitava era comprar-se un vestit molt car i preciós per al dia de la graduació i ell segur que es fixaria.
Marieta treballava en qualsevol tipus de treball, però no guanyava suficients diners per a comprar el vestit. Aleshores una amiga, que no era molt sincera, li va dir:
-Marieta, jo et deixaré els diners.
Marieta, molt contenta, anà i se'n compra el vestit.
El dia de la graduació, ben bonica que anava Marieta, però per tot el que va aconseguir eix dia li va ocórrer una cosa: al seu volgut el van segrestar.
La seua amiga, la que li va deixar els diners, ho havia organitzat tot. Ella va anar pitan a sa casa, es canvia de roba i salvà al seu estimat i van ser feliços per sempre.
2ESOA-20-PSL
A ella li agradava molt un xic, Marieta volia que es fixara en ella, l'únic que ella necessitava era comprar-se un vestit molt car i preciós per al dia de la graduació i ell segur que es fixaria.
Marieta treballava en qualsevol tipus de treball, però no guanyava suficients diners per a comprar el vestit. Aleshores una amiga, que no era molt sincera, li va dir:
-Marieta, jo et deixaré els diners.
Marieta, molt contenta, anà i se'n compra el vestit.
El dia de la graduació, ben bonica que anava Marieta, però per tot el que va aconseguir eix dia li va ocórrer una cosa: al seu volgut el van segrestar.
La seua amiga, la que li va deixar els diners, ho havia organitzat tot. Ella va anar pitan a sa casa, es canvia de roba i salvà al seu estimat i van ser feliços per sempre.
2ESOA-20-PSL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada