L'Espant

Tot va ocórrer en una nit freda d'hivern a un camp. El vent bufava de ponent, no hi havia gent al carrer. Sols s'escoltava com anava l'aigua del riu. En la casa de camp hi havia una mare i un xiquet, la mare li va dir que anara al poble a comprar mistos perquè li feien falta per a encendre el foc i així li donaria de menjar.

Quan va eixir de sa casa feia molt de fred, tenia por d'anar al poble a comprar. S'escoltava com es trencaven les branques, els pasos del xic. Al poble hi havia poca llum, quan va arribar, va anar al lloc on venien mistos, va veure que no hi havia ningú, però a la tenda va veure que hi havia llum, però no al venedor.
El xic va eixir de la tenda i es va assentar a un banc a esperar el venedor, però de sobte es van apagar els llums del poble, el xic es va esglaiar i es va posar nerviós. De sobte va veure una llum i pensava que era algú i va cridar:
-Hi ha algú, per favor!
S'adonava que el llum s'apropava i es va esglaiar.
-T'has perdut xiquet?- li va dir l'home que portava una llanterna a la mà.
- No, no m'he perdut.
- I què fas ací de nit i a soles?
- Ma mare m'ha dit que vinguera a comprar mistos per a encendre el foc, però no està l'home que ven els mistos. Em podria acompañar a m'ha casa?
- Si, si que puc!-
L'home li va deixar la jaqueta perquè el xic tenia molt de fred, junts van encaminar-se cap a la casa. Quan ja estaven prop de casa, l'home li va dir:
- Jo de tu aniria en compte amb ta casa perquè caurà.
El xic es va a despertar perquè era un somni. De bon matí, el xic estava pixat i es va caure del llit, va veure un trosset de paper que posava: "Quina sort que no vas estar ací nano."