Un dia que feia molt de fred a una amiga meua se li va acudir una altra idea, que havia sentit a son pare. Nosaltres creiem que era una altra tonteria de les seues el que se li havia ocurrit, però la veritat es que no era cap tonteria perquè una altra amiga meua repassava l'idea, i li va dir a Marta:
-Marta, quantes vegades t'he dit que a Alicia no la pots convidar?
-Moltes vegades, però es que no puc fer-li astò, perquè ella no sabia lo que estava fent aquell dia quan va dir-li a ma mare una mentida que despres vaig acarrear jo amb les conseqüències.
-Però no et dones conte que si la convides va tornar a fer lo mateix?
-Oh! Tranquil·la que jo ja se que em va deixar soles eixe dia per la mentida, però després, em va dir que jo era una de les seues millor amigues però jo no servia per a res. Però la vaig agafar del monyo i li vaig dir que la pròxima vegada fora més educà.
-Doncs, vas fer una bona cosa però no li vas dir: "No he tornat a escoltar alguna cosa com eixa des de fa temps, i no vuic tornar a escoltar-la, perquè jo he obeït a ma mare de no dir paraulotes!"
-I jo se lo vaig dir, però es va estirar i va aclucar els ulls cabrejada!
-Amiga meua- va dir- no eres lo suficient valent com per a tornar a afrontar-te contra ella.
-Però després ella em va dir que va morir la seua gana de tornar a insultar-la. I jo li vaig dir que jo vaig néixer sense eixa gana. I no n'havia vista mai a Alicia tan cabrejada per lo que li acabava de dir, però després em va dir que vaig adoptar-me a que ella era malvada, però en eixe instant jo vaig escapar d'aquella situació perquè no coneixia a Alicia. I em vaig tornar molt trista a ma casa.
-Per això jo he nascut per a ajudar-te i dir-te que no la convides a la teua acampà!
-Amiga meua, mai t'han de voler per lo cruel que eres a l'hora de convidar a gent a la meua acampà. I ten dic una cosa, has tret la meua paciència del meu cos, vaig a convidar-la!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada