Un estiu, quan estàvem construint la meua casa d'ara i jo era molt petita, vivíem al camp que està just baix de ma casa, aleshores hi havien restes de taulells, maons...
Jo i el meu germà ens dedicàvem a jugar amb totes aquelles restes.
Un dia, començàrem a jugar simulant que era menjar i li'l donàvem als pardalets. Aquell joc estava divertit, però al final ens vam cansar; aleshores, vam canviar de joc, vam decidir que érem cuiners, un cuinava i l'altre tastava els aliments, de mentida, clar.
Començàrem a jugar i ens anàvem tornant, una volta era jo la cuinera, després el meu germà, així una bona estona. Fins que ja portàvem tantes vegades que ens ho preníem de veritat, el meu germà em va dir que provara aquell "caramelet", que en veritat era un taulellet i, sense voler, me'l vaig empassar.
Vaig haver d'anar ràpidament al metge. Allí em digueren que havia tingut molta sort, em podria haver ofegat o haver-me fet molt mal.
2ESOA20PS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada