Divendres
1 de febrer de l'any 2013.
LA
GRAN BATALLA ÈPICA
Era
al temps de l'Edat Mitjana, quan ja anomenaven a Artur rei de
Camelot. No us cregueu que aquest personatge serà el protagonista
d'aquesta història, per què seràs tu, lector. Imagina't l'era que
he anomenat. Tot era més verd que ara: hi havien molts boscos i eren
més extensos que els actuals, els deserts eren molt més reduïts i
pels rius corria molta més aigua.
Parlem
de com ets (primer avise que es una versió teva però en
xic):mesures uns cent setanta centímetres i tens bons músculs. Tens
una xicoteta cabellera castanya. Els teus ulls són prou grans i de
color verd fosc.
Tens un nas esclafat
perquè te l'han trencat
vàries voltes en algunes baralles.
Vius
amb la teva dona i la teva àvia a un poblet situat a la costa
sud-est de l'actual Irlanda, anomenat Selskar, concretament a un cap
que tanca un gran golf. Ocupa gran part de platja i esta quasi
rodejat de bosc. Si mires més enllà de la platja, es pot albirar un
altra costa irlandesa. A deu milles al sud del teu poble es troba la
muralla de Wexford, la ciutat més important del comtat.
Els
teus pares van morir d'una manera estranya als dos anys del teu
naixement i vas passar la teva infantesa amb l'única persona de la
teva família que encara vivia, la teva àvia. Es deia Impa i
pareixia estar tocada del cap. Cada nit et contava el mateix conte
sobre una gran batalla que va ocórrer fa segles a aquest mateix
regne:
El
conte tractava d'una guerra que es va proclamar en temps desconegut a
Irlanda. Tot el regne animal es va rebel·lar contra l'ésser humà.
Aquesta guerra va durar anys, per això la van anomenar La Gran
Batalla Èpica. Al tercer any de guerra consecutiu va aparèixer un
heroi que tot el món temia. Tenia dues banyes de cabra de color
roig, estil diable, i sempre portava a l'esquena una gran espasa.
Aquest heroi va lluitar contra els animals i va donar molt avantatge
als humans. Van passar els anys i van arribar al campament enemic.
Allí, el nostre heroi es va haver d’enfrontar a soles al general
de tots el animals, qui havia començat la guerra. El resultat va ser
devastador: els dos van morir.
Comencem
la teva història d'una vegada:
Era
un dia preciós, i estaves treballant a la ferreria fent una espasa
especial per a un noble de Wexford. De seguida va travessar el
cel un gran meteorit negre que tenia una gran cua morada i roja. Va
anar a parar a la costa d'enfront de Selskar, justament al mig del
bosc de Raven. Tota la gent es va tirar a terra menys tu. Quan el
meteorit va tocar terra, es va produir una gran ona expansiva de
color morat. Et va retrunyir tot el cos i els ossos et van ballar.
Vas caure a uns cinc metres de la ferreria i et vas desmaiar.
El
teu cap donava voltes. Et trobaves a ta casa, a la teva habitació.
Maria, la teva dona, va entrar a casa acompanyada d'una persona.
En veure't despert va anar directa a l'habitació i et va dir:
- T'he portat un metge. Diu que se t'han trencat dues costelles. Ha vingut a curar-te.
De
sobte,
et vas tornar a desmaiar. Et vas tornar a despertar al teu
llit. No te'n recordaves de res. Et vas adonar que tenies l'esquena
embenada. Et vas recordar de l'accident i del metge, però ja no
estava ni ell ni la teva dona. Era per la vesprada i et vas proposar
seguir treballant amb l'espasa. Et costava treballar amb l'escaiola,
però no te la vas llevar per precaució. Al final del dia vas acabar
l'espasa i Maria va aparèixer. Et va donar un bon paquet per
alçar-te del llit i et va dir que et dormires. Et va portar el sopar
al llit i te'l vas menjar de seguida. Tenies més fam, però no son.
Durant la nit vas reflexionar sobre el meteorit que va caure. No es
normal que fera una ona expansiva tan gran, i menys que tinguera
color. Vas decidir que l’endemà portaries l'espasa a Wexford,
agafaries un vaixell i aniries a investigar al bosc Raven.
Al
dia següent et vas alçar ben prompte i a les set i quart ja estaves
de camí a Wexford. Vas arribar a Wexford quan faltaven quinze minuts
per a tocar les onze. Hagueres arribat abans, però l'escaiola et
molestava prou i et costava caminar. Després de descansar a una
pedra, vas entrar a la ciutat passant la muralla. Et vas dirigir pel
carrer principal cap el centre i des d'allí vas prendre el camí cap
a la casa del noble. Pujant l'última costera
cap amunt (la condemnada
casa estava a l'altra punta de la ciutat) va aparèixer la teva àvia
Impa per un carreró. A males penes si podia caminar, no sabies
com havia arribat a Wexford des de Selskar i això era molt estrany.
Et va dir que la seguires i així ho vas fer. Pensaves que t'anava a
dir que es mudava i anava a ensenyar-te on tenia la seva casa, però
et va conduir a una xicoteta plaça redona pel carrer que havia
aparegut.
Era
de pedra antiga. Tenia un centre prou visible i atractiu. D'aquest
centre eixia un tipus de brúixola negra amb unes línies centrals
color roig sang. Hi havia de més petites a més grosses. Les quatre
més grosses anaven a parar a quatre triangles no més grans que el
cercle. Donant voltes sobre tu mateix, vas arribar al centre de la
plaça. Encara miraves el dibuix quan vas veure un parell de peus més
al costat dels de l’àvia Impa. Vas mirar cap amunt i era la teva
dona. Et va mirar, però no va fer altra cosa que col·locar-se a un
triangle.
-
Gira't,
contempla'm, reconeix-me i no et mogues –va dir una veu greu i
forta, que et va esglaiar.
Et
vas girar ràpidament. A l'altre triangle hi havia una estranya forma
humana. Tenia dos grans cicatrius que començaven a l'esquena i
acabaven al cap, justament a unes banyes de color roig. Amb veu
tremolosa li vas preguntar a Impa què pintava allí un dimoni, va
contestar-te que estava amb vosaltres i que el coneixies
personalment. De sobte, les banyes van absorbir les cicatrius i
després aquestes van entrar dins del cap. Va adoptar un altra forma,
una que et resultava familiar, tan familiar que el vas reconèixer de
seguida i vas cridar: Pare!!!
Estaves
ple d'alegria i felicitat de veure el teu pare viu, però en posar un
peu fora del cercle, ton pare va traure ràpidament una espasa igual
que la que portaves tu, però molt gastada i plena de sang. De sobte
vas retrocedir i vas recordar que volia que t'estigueres quiet al
centre. De l'espasa de ton pare va aparèixer un centelleig de llum
blau cel que
es va col·locar al
triangle de la dreta de ton pare i va prendre la forma de... ta mare!
Estaves
que et mories d'alegria i sorpresa, però sabies de sobra que no et
podies moure. Ta mare va mirar per damunt de tu i va dir:
-
Comencem?
A
l'últim triangle estava col·locada Impa. Va dir unes paraules sense
sentit i de ràpidament el cercle va començar a surar. Es va alçar
uns deu metres i vas veure que els triangles també suraven. Quan
totes les pedres estaven suspeses a l’aire a certa altura, la plaça
es va trencar i va deixar com a resultat un gran forat que pareixia
no tenir fons. Impa va començar a parlar, com recitant un encanteri.
Just
després, els triangles es van anar apropant a tu fins que van xocar
amb el cercle. Seguidament, els quatre personatges entraren dins del
teu cos com si foren fantasmes.
La
pedra es va trencar i tu et vas precipitar cap al gran forat que
s'havia produït al alçar-se les pedres de la plaça. Vas sentir la
veu del teu pare retronant pel teu cap:
-
Creu!
En
eixe moment, et van eixir les dues banyes que tenia el teu pare i
d'aquestes, les dues cicatrius negres. Quan les cicatrius et van
arribar a l'esquena, van penetrar dins del teu cos i et van tocar les
dues costelles trencades. Uns segons després et van eixir dues grans
ales d'àguila, just on acabaven les cicatrius. Vas pegar dues fortes
aletejades i vas volar instantàniament. Després vas planejar fins
la teulada d'una casa. No sabies com, però tenies clar com es
volava. Et vas adonar de seguida que el teu pare era l'heroi del
conte que la teva àvia sempre et contava, però això no podia
explicar com era que estava viu. Vas començar a relacionar coses i
vas arribar a la conclusió de que el teu pare realment estava mort,
però la seua força estava dins teu, la 'història del conte anava a
tornar a ocórrer i ara havies de ser tu qui salvara el món.
Vas
aconseguir baixar fins a la plaça màgica i les ales es van amagar
altra volta dins del cos, les cicatrius van desaparèixer, però
encara tenies les dues banyes demoníaques al cap. Impa et va
començar a parlar mentre tu et dirigies a la porta de la muralla de
Wexford. Deia:
-
Es
correcte el que penses, però no sols el teu pare et va a ajudar a
salvar la Terra, tots nosaltres t'ajudarem. L'amenaça prové del
meteorit que va caure fa un dia. Aquest meteorit cobrarà vida al
mont Cowat i desprès hipnotitzarà a tots els animals per començar
un altra vegada la gran guerra èpica.
-
Però
aquesta vegada no serà així- va interrompre ta mare.
-
Destruirem
el meteorit abans que tinga vida. Nosaltres t'ajudarem- continuà ton
pare.
-
I
salvarem el món- acabà Maria, la teva dona.
Impa et va dir on havies
d’anar. Havies d’agafar una barca. Per agafar-la sols tenies que
ensenyar les banyes. Després, agafar la bossa que hi havia a la
barca i remar mar endins. Quan estigueres a igual distància de les
dues costes, obrir la bossa i tirar les pedres dins la mar. Desprès
ja et donaria més instruccions. Ho vas fer amb pressa. Quan vas
tirar les pedres, Impa no et va parlar. Vas esperar. Poc a poc, la
barca es va començar a trontollar i després a donar voltes. Es va
formar un remolí d'aigua davall teu. En eixe moment Impa et va dir
que saltares. Al moment, la barca es va girar i vas caure dins del
remolí.
Aparegueres a un túnel subterrani.
Vas començar a caminar i caminar. Ningú et parlava, així que
anaves pel camí correcte. Vas arribar a una gran sala. Semblava la
plaça màgica, però era molt més gran i estava mig destrossada.
Mentre ho contemplaves, les quatre persones que portaves amb tu van
eixir del teu cos i es posaren a caminar per la sala. Poc desprès es
van posar en filera per obsequiar-te; va començar Impa. Et va donar
un collar de saviesa. Després, la teva mare et va donar la roba de
guerra. Maria, un anell de compassió, i ton pare et va banyar
l'espasa amb la sang del drac que va matar. Tots quatre van tornar
dins de tu. Una llum blanca va irrompre a la sala.
Aparegueres al peu d'una muntanya,
suposadament la muntanya Cowat. Vas comprovar que portaves tots els
regals, empunyant l'espasa vas veure que tenia la sang del drac. Les
cicatrius et van tornar a penetrar en el cos i vas donar un gran crit
quan et van eixir les dues ales d'àguila. Et vas enlairar. Que bé
es veu tot des del cel! Vas volar fins al cim de la muntanya esperant
que estiguera allí el meteorit, però no hi estava. Pegares un vol
ràpid intentant albirar-lo. Però no el vas veure. Aterrares, quan
vas soltar l'espasa, van desaparèixer les ales. Van passar dies i
setmanes, durant aquests temps vas practicar la teva habilitat amb
l'espasa, la lluita i el vol.
Un
dia fosc, de tempesta i trons, va aparèixer el meteorit a la falda
de la muntanya. Vas agafar l'anell de Maria i el vas besar. Et
sentires completament bé. Després et vas posar ràpidament la roba
de guerra. Agafares amb una mà l'espasa i amb l'altra el collar
d'Impa intentant descobrir com derrotar el meteorit. La veu d'Impa et
va parlar:
-
No hi
ha forma de derrotar al drac que s'amaga davall de l'escorça del
meteorit. Cal esperar que isca de la closca i després destruir-lo en
la batalla cara a cara.
Vas
esperar al cim de la muntanya. El meteorit va tardar mitja hora en
pujar. En arribar al punt més alt, va començar a enlairar-se. Tu
vas fer el mateix amb l'espasa a la mà i amb les ales d'àguila et
vas col·locar a mateixa altura. El meteorit era redó completament i
era tan alt com deu voltes tu. Va començar a fer molt d'aire i el
meteorit encara es feia més gran. El vent es va convertir en tornado
que anava a parar al meteorit. Va absorbir arbres, pedres, aigua,
núvols... era com un forat negre amb vida pròpia. Tu a penes si
aguantaves. Volaves en direcció contrària, però la corrent era
cada vegada més forta, tan forta que l'espasa se’t va escapar de
les mans i amb ella les teves ales. Misteriosament, l'espasa es
mantenia al mateix lloc i vas veure un llamp blau agafant-la. Era ta
mare! Estirares el braç mentre el meteorit t'aspirava i vas
aconseguir agafar l'espasa. Et van tornar a eixir les ales i en
compte de resistir-te a la força d'atracció, vas pegar una forta
aletejada cap al meteorit i vas començar a donar voltes sobre tu
mateix. En eixe mateix moment, el drac va trencar la closca.
Semblava
ser un tros d'univers amb vida pròpia. Estava recobert d'una
armadura a mesura d'una pedra estranyíssima que pareixia tenir
incrustat tot tipus de material, estava completament articulada.
Segur que era impenetrable. Del cap li eixien dues banyes. A la seva
cua es podia distingir una filera de més de cent escates en línia.
La cua acabava en una bola de punxes. Estava prou gros, però tenia
unes ales molt ben desenvolupades i quatre potes ben fortes.
Amb
una baf flamejant va començar el combat. El foc et va donar de ple,
però gràcies a la roba de lluita a penes et vas cremar. Quan
estaves a un metre del drac, vas soltar l'espasa i vas caure rodolant
per la muntanya. L'espasa va seguir girant i avançant soles a una
velocitat vertiginosa, tallant el foc al seu pas. El drac no va parar
d'expulsar foc, i la teva espasa va acabar de girar quan va travessar
el coll del drac. Encara que el drac estava ferit de gravetat, no
estava mort. Va deixar de volar i va caure en picat. En eixe moment,
el llamp de l'espasa, ta mare, va tornar a tu. Vas córrer cap al
punt on anava a caure el drac, vas alçar el braç i amb les ales
t'impulsares fins que vas travessar el drac. Ara sí que havia mort.
Va explotar en trossets molt xicotets que es van escampar per tot el
món.
Si
algun dia trobeu un tros de meteorit, mireu-lo be! Potser es tracte
d’un fragment de drac preparat per a la batalla final.
FI
Carlos Sirvent
2ESOC-21-CSM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada