2esob 16 VNC

EL MISTERI BAIX TERRA

Van arribar les vacacions d'estiu i amb elles molt de temps per a córrer aventures amb els amics. Un dia vaig decidir eixir amb Moisés i Camilo a donar voltes amb les bicicletes. Estàvem molt contents perquè faríem el viatge mes llarg que mai havíem fet .A mitat del camí anant cap a Alacant es va obrir un forat en la carretera, decidim baixar per ell, però Moisés tènia por i el vam tindre que convéncer. Finalment ens vam ficar per a inspeccionar i hi havia un tipus de pedra molt però que molt brillant,que quasi ens deixa cegs A Moisés li va començar a sangrar l'oïda, estàvem tan espantats que decidim anar-nos-en d'eixe lloc i jurem no tornar mai. Quan vaig arribar a ma casa ma mare estava molt espantada, perquè portava tot el dia sense veure'm, llavors em vaig inventar que se m'havia punxat la roda de la bicicleta i que Alacant estava molt lluny per a anar els tres amics sols amb la bici. A la nit va arribar mon pare que vènia de treballar, (que per cert era enginyer aeronàutic) , li vaig comptar també el que m'havia passat amb la bici, perquè això del forat seguíem ocultant-se'l a tots. A la setmana següent van aparéixer Moisés i Camilo en ma casa molt espantats, els vaig preguntar que els ocorria i qual va ser la meua sorpresa quan em van dir que tenien poders. Jo em vaig quedar bocabadat, no m'ho podia creure i llavors ens en vam anar a un descampat per a veure si era cert. Van començar a fer-me demostracions i va resultar que jo també tènia poders, podia alçar objectes i volar, jo em vaig quedar al·lucinat. Decidim que no se'l podíem comptar a ningú. L'endemà en el col·legi li van intentar pegar a Moisés i ell va utilitzar els seus poders manant a un xic pels aires. Li vaig dir que no ho tornara a fer, perquè encara no sàvia controlar-los molt bé i tampoc havíem d'utilitzar-los davant de ningú perquè no s'assabentaren. Van ser passant els dies d'estiu i nosaltres quedàvem tots els dies per a perfeccionar els nostres poders i de pas ens divertíem molt. Quedàvem cada dia en un lloc diferent perquè ningú ens descobrira i ens dedicàvem a aprendre cada vegada més trucs. Podíem volar, botar a passos gegants, veure a llargues distàncies, teníem una força infinita i una capacitat d'aprenentatge súper veloç que ens tenia molt contents perquè pensem que quan començara el curs seríem els més llestos de la classe i sense esforç ho aprovaríem tot. Però, va passar que una de les últimes vesprades de les vacacions, perquè ja quedaven només tres dies perquè començara el nou curs, just quan millor ens ho estàvem passant com sempre amb les nostres acrobacias,de sobte Moisés va ser a fer un salt i no es movia del sòl, Camilo es va quedar en la cima d'un arbre i jo em doní un bac que em vaig trencar la cama i vam haver d'anar al mejé que m'ho embenara, ens vam adonar de que tant d'usar els poders durant l'estiu es van perdre i vam estar tota la resta de l'any esperant que s'obrira una altra vegada la carretera. Ens n'anàvem tots els dies amb la bici esperant que ocorreguera quelcom semblant però no va ocórrer res.