El BESUC I EL PAGELL

Havia estat un mariner d'una bellesa excepcional, tant que la sirena reina se'n va enamorar i el va demanar per casar-se. El mariner s'hi va avenir.
La sirena li va imposar una sola condició: que no es recordés mai més que havia estat un home com els altres i que mai no els ajudés per res, ni volgues saber res d'ells. Van fer unes noces que hi van assistir tots els peixos de la mar que els tenien per reis i senyors.
Passat molt de temps que vivien en santa pau i harmonia, es va escaure que un germà del mariner, marit de la sirena es va trobar en greu perill de negar-se per una gran maror que la sirena va moure expressament per veure fins on arribaria l'amor que el seu marit li tenia.
El mariner en veure que el seu germà estava a punt de negar-se, demanà a la seva dona que apaivagués la maror; però ella encara va fer enfurir més la mar.
Va poder més en el mariner la força de la sang que totes les riqueses reials, i decididament va salvar el seu germà per damunt de la prometença que havia fet a la sirena. Ella tota cabrejada va convertir el seu marit en besuc i el seu cunyat en pagell.
Per això el pagell i el besuc s'assemblen tant, perquè són germans.
Els qui es diuen pagell de llinatge son descendents i familiars d'aquests vells mariners. I diuen que no hi ha ningú que se diga pagell que es dedique a cap ofici de mar, puix que els parents van jurar que mai més cap dels familiars no es dedicaria a feines de mar.
2ESOB 04 DCR