La clau misteriosa

Això era una vegada dos xiquets de uns nou anys que volien anar-se'n en Pasqua a caminar i dinar pel camp, però les seues mares no els deixaven.
Una nit, van agafar la motxilla amb la mona i una botella d'aigual i es van escapar. Van eixir quan va eixir el sol, van agafar camí cap a la font on tenien pensat anar a dinar. Van començar a caminar i, a mitat del camí, es van trobar una clau. La clau era molt gran, estava rovellada i plena de terra. Els xiquets tenien curiositat per saber d'on seria aquella misteriosa clau. Ells pensaven que seria d'algun cofre ple d'or. Aleshores, els xiquets es van posar a buscar a vore si trobaven un pany per a ficarla clau, però es va fer de nit i no van trobar res.
Al dia següent, abans que les mares dels respectius xiquet s'adonaren es van tornar a escapar. Van tornar al lloc on es van trobar la clau a vore si trobaven el pany on encaixara. De sobte es van trobar un paper en el terra que deia: "El major tresor que pots trobar està en totes les persones que estimes, valora-les". Això als xiquets els va commoure, se'n van anar corrent a les seues cases i van abraçar els pares dient-los un "t'estime"  a l'oïda. Els xiquets es van quedar pensant si aquell paper se'l trobarien per casualitat o algú el va posar allí a cosa feta.
                            2eso-12 SLC